La perspectiva correcta per a entrar en l'escena catastròfica, descrita per l'Evangeli és molt senzilla: mirem a fons alguna família pròxima. Alguna en trobarem que està passant una gran tribulació, per exemple una malaltia greu i insospitada. És com si el món trontollés i les persones fóssim sacsejades per l'angoixa i el defalliment (veure Lc 21, 26-26).

Le Monde del passat 20 de novembre publicava un article de diversos autors, membres de l'Observatori Internacional del Laïcisme contra els excessos comunitaristes, en el qual es denunciaven els canvis a la legislació francesa per permetre que les limitacions financeres i creditícies que es desprenen de la 'xària' (llei islàmica) puguin efectuar-se en territori francès, equiparant-ho a les experiències de banca ètica.

Vaig dubtar de si un gag del Polònia sobre els bisbes havia de tenir un forat a CatalunyaReligió.cat. No perquè l’humor no tingui espai en aquest portal (ja n’estem farts de cristians avorrits i recargolats). Però si perquè també és comprensible que a algunes sensibilitats els incomodi la paròdia d’un personatge amb la dimensió simbòlica del papa. I aquí no anem a fer mal i menys encara a fer bromes sobre l'avortament. 

Alejandro Amenábar és un director de cinema famós, que compta en la seva filmografia amb cinc llargmetratges: Tesis, Abre los ojos, The Others, Mar adentro, amb la qual el 2005 va obtenir un Oscar, i Ágora, actualment en cartellera.

En aquest article d'Elyssa East, publicat a The New York Times el passat 24 de novembre, l'autora ens dóna a conèixer l'origen de la festa religiosa més important i genuïna dels Estats Units d'Amèrica, a la que coneixem per les pel·lícules però que té una nul·la presència a la cultura cristiana europea.

Ortodoxes, catòlics i protestants -organitzats per aquests últims-, ens han aplegat a Brussel·les per pensar junts el futur de l’Església a Europa. La trobada no s’ha plantejat explícitament com un “think tank” religiós perquè encara no s’ha arribat a aquest punt de maduresa, però en té tota la intenció.

Els “think tanks”, explicats curt i ras, volen ser “fàbriques de pensament”. A nivell d’Estat Espanyol és una experiència recent i escassa. Poc més d’una trentena són els que tenim identificats dels més de 5.000 que hi ha en el món.

En aquesta entrada al seu bloc personal, Jordi López Camps, President del Patronat de la Muntanya de Montserrat i exdirector general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, reflexiona sobre l'acte que la setmana passada tingué lloc a la seu del PSC en record del pare caputxí Jordi Llimona, traspassat fa d

Si alguna cosa es pot retreure a la proposta de nou calendari escolar del conseller Maragall és allò de molt soroll per a res. O per a molt poc, si volem ser precisos.

Intervenció de la periodista Teresa Pou en l'Homentatge al bisbe Joan Carrera a Santa Maria del Mar.

Bona nit, no crec que avui descobreixi res de la persona del bisbe Joan Carrera que tots vostès no sàpiguen. En qualsevol cas, les meves paraules volen recordar moments viscuts al costat d’una gran persona, qui, si em permeten que vagi al terreny més personal, m’acompanyà i omplí de coherència als anys en què em vaig dedicar al periodisme religiós.