Començo la classe de formació en teràpia Gestalt amb una pregunta dirigida a la concurrència. Qui és un dels millors terapeutes de tota la història? Sona algun nom, però tots els grups coincideixen a esmentar el mateix: Jesucrist. Hi estic d’acord.

L’amic Josep Lluis Suárez acaba de rebre un premi per la seva trajectòria de compromís dins l’àmbit social. Ha obtingut el primer dels guardons que ha donat enguany Diaconia Espanya, entitat federativa que aplega els Serveis Socials Protestants.

No fóra cap disbarat afirmar que l’Església catòlica -amb les pertinents puntualitzacions- ha practicat un cert monòleg des de l’època constantiniana fins a la meitat del segle XX. Insisteixo, amb força matisacions. La primera d’elles, per exemple, reconeixent una incessant activitat de diàleg dels nous moviments animats per l’esperit de l’evangeli en diferents èpoques i llocs. Considerant, també, l’activitat de figures extraordinàries que van conrear el diàleg d’una manera intel·ligent i profunda.

Ya dije que estoy a favor de la vida, con lo cual no quisiera que se interprete mi pregunta como una postura “pro abortista” ni mucho menos.

Les classes ja s’han acabat i els seminaristes van marxant. Aquests darrers dies són, com arreu, un allau de celebracions nadalenques. La veritat és que en aquest país el Nadal té una preparació remota i una preparació pròxima. La remota, la més pintoresca al meu parer, comença a mitjans d’octubre: comerços i cases comencen a guarnir-se i apareixen els primers productes típics del Nadal més sofisticat, des del torró espanyol fins al panettone italià. A mi se’m fa difícil d’encaixar la calor i els arbres de Nadal. I el torró, amb la xafogor, no passa!

Me parece patético que haya personas que se digan cristianas y que además dirijan blog que llevan el sello de cristianos y/o católico y que se dediquen a seguir la pista de los políticos para ver si van a comulgar o no; para ver si les dan la comunión o no. Esos tales, amigos de carnaza, buscadores de escándalos y provocadores de los mismos, son a los que Jesús se refería como hipócritas, razas de víboras y sepulcros blanqueados.
 

 

Maria acaba de dir: "Sóc l’esclava del Senyor. Que es compleixin en mi les teves paraules". Ha dit un "si" lliure i responsable a Déu que vol  el seu Verb, el seu Fill, fet home entre els homes. Maria podia haver restat en concentrada pregaria després que va rebre de Gabriel un missatge inesperat que acaba així: "el fruit que naixerà de tu serà sant i l’anomenaran Fill de Déu".

Avui, la pregunta clau per a entrar dins de l'Evangeli, la diu tres vegades la gent que escolta Joan Baptista. Li pregunten: -"Què hem de fer?".

Joan Baptista no dubta de donar respostes coherents amb el seu mode de viure senzill, essencial, honrat i just.

A la gent els diu: -"Compartiu! Qui tingui dues túniques que en doni una; Qui tingui menjar que el reparteixi".

Als publicans els diu que no siguin corruptes: "No exigiu més del que està prescrit".

 No us passa que teniu més idees que temps (i potser ganes) de fer-les? A mi em passa sovint, i com que sóc una mica pesat, vaig repetint "jo faria..." a veure si li faig dentetes a algú i se m'avança. La idea que em ronda pel cap que avui us vull explicar consisteix en organitzar un concert, o una missa, amb totes les corals amateurs que es dediquen, de forma habitual o esporàdica, a cantar a les misses de la meva ciutat, Mataró.