Exactament serien 1.348.365 segons les dades que presenta aquest dilluns La Vanguardia, el 18,7% de la població catalana que es declaren practicants, fet del qual es pot deduir que van a missa.

 

Increïble comunicació

Per casualitat, he retrobat un llibre de Tatiana Góricheva, publicat per Herder, que té un títol molt suggerent: Parlar de Déu resulta perillós. Les meves experiències a Rússia i Occident. Fa anys que m'interessa el pensament de Góricheva. Nascuda a Sant Peterburg en 1947, Góricheva és una conversa al cristianisme en ple temps de comunisme soviètic. Amb algunes dones de la mateixa ciutat, va fundar el primer moviment feminista de la Unió Soviètica . Va patir la censura i la persecussió d'aquell règim totalitari.

 

 

El diari “El Punt”(5 de gener 2010), en les seves diverses edicions, ha tingut l’encert de publicar un article de l’historiador Federico Vázquez titulat “Història d’una heretgia, els protestants catalans”.

 

 
Queridos amigos:
 
Hoy escribo esta carta en la que humildemente quiero hablar de un buen amigo, a quien la Prensa no siempre ha tratado con justicia. Son unas reflexiones nacidas de la amistad y el respeto a una persona íntegra a quien tengo el gusto de conocer y con quien comparto inquietudes y trabajos sociales. Os quiero hablar de él , porque creo que es justo que se sepa quien es Lluís Corominas y se haga justicia con un hombre justo.

Pau i Bé 

Jorge de Persia, crític musical de La Vanguardia, acabava el seu escrit sobre la recuperació del Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona la nit del 24 de desembre, afirmant que havia aconseguida unir fe i raó. (LVA 25-12-09).

  La ILP (iniciativa legislativa popular) que demana l’abolició de les corrides de braus a Catalunya va ser admesa a tràmit pel Parlament amb 67 vots a favor i 59 en contra. Com en tota realitat, aquest fet és polièdric i permet ser interpretat des d’òptiques diferents. En uns, el tema se centra en les corrides; en altres, la discussió afecta la llibertat, amenaçada per la prohibició. N’hi ha que hi entreveuen un debat identitari.

“Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s'havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli. I donà a aquell lloc el nom de Betel, que vol dir «casa de Déu».” (Gn 28, 18-19. El somni de Jacob)