El Centre de Pastoral Litúrgica, en col·laboració amb el CEP, organitza aquest curs de cinc sessions: 24 de gener i 4, 11, 18 i 25 de febrer, de 19 a 20.30 h., al CEP. Preu de tot el curs: 25 euros. Segona sessió: La praxi de la missa amb infants. Amb Enric Termes, Miquel Álvarez, Josep Mª Cot i Jordi Tres. El 4 i 11 de febrer. Més informació: cep(arrova)cepastorals(punt)cat / 93 317 48 58 (font: universitaties.net)

És apassionant la faceta que Lev Tolstoi, autor d'Anna Karenina i Guerra i Pau, desenvolupà com autor religiós, la influència del qual fou notòria en generacions posteriors o en persones com Gandhi. He vist que a la seva biografia a Wikipedia se'n parla breument, i us en recomano una ullada.
 

Repdroduïm íntegra l'entrevista al nou president de l’Acció Catòlica Obrera (Butlletí de l'ACO | desembre 2009), feta per Ton Clapés.

_____________________

El barceloní Xavier Such i Martí, veterinari de 53 anys, és el nou president de l’ACO. Escollit i proclamat el 12 d’octubre, després d’un parell de mesos de rodatge, ens explica les seves inquietuds i com veu el moviment des d’aquesta talaia privilegiada.

 

En el 2n Congrés de l’Associacionisme i el voluntariat, ja llunyà en el temps, un de les novetats abordades va ser la necessitat de trobar nous formats al compromís voluntari i noves formes d’articulació d’aquest, davant del possible estancament dels models més tradicionals.

Sí, els claretians hem fet Capítol. Que és com dir que hem fet Assemblea General. Amb la particularitat que no és anual i de cap de setmana, sinó cada sis anys i d'una setmana sencera. Hem revisat la feina feta aquests darrers anys. Ens hem preguntat si la vida que duem és prou evangèlica. Ens hem demanat explicacions i ens hem donat explicacions. Hem vist quines coses van, quines no van i quines hem de canviar.
 

 

Una vegada, per celebrar l’aniversari de quaranta anys d’un amic, ens van convidar a escriure un text dient d’aquella personal tot allò de bo que teníem per dir i que normalment no diem dels altres fins que són morts. Em va semblar un gran encert. ¿Per què guardar-se les lloances més personal pels funerals, quan el màxim interessat ja no les pot sentir, o almenys, compartir?

 

            Podem anar creixent sense límits? Molts cops sembla que si l’economia, el nivell de vida i de serveis no creixen sense parar ja anem malament. Quasi ningú recorda el que fa molts anys va dir el Club de Roma: Creixement 0.