"Perquè has acabat exàmens... perquè necessites un espai de temps "per a tu"... perquè vols compartir el que vius i et fa viure amb altra gent ... perquè vols preparar una mica millor el camí cap a la Pasqua ... perquè vols viure una experiència de pregària a Les Avellanes ... perquè de tant en tant et va bé parar ... perquè et ve de gust ... perquè t'han explicat coses i tens ganes d'anar-hi...

A primera hora del matí, surto a córrer per un parc de Nou Barris. Fa temps que hi veig dormint dos indigents sota una espècie de portalada. Darrerament s'hi han posat dos més. Mentre dono voltes al parc, penso en el drama dels "Sense sostre" i la deshumanització que pateix la nostra societat. En el mateix parc hi ha una gran comissaria de la Guàrdia Urbana. Els agents són coneixedors de la situació, perquè és a pocs metres de l'oficina. Pel que sé, els han mostrat alternatives per no haver de dormir al carrer, però els indigents les refusen.

Els propers dies 6 i 7 de Març de 2010 tindrà lloc la trobada anual de monitors i monitores del MCEC (Moviment de Centres d'Esplai Cristians, de la Fundació Pere Tarrés) a la Casa de Colòni

Decir que Dios es misericordioso, que perdona siempre, que ha venido a buscar lo que estaba perdido, es tan real, como es la palabra de Dios. Pero es Él quien perdona, acoge y regenera.

Al número d'aquest mes de la revista Foc Nou hi apareix una entrevista al teòleg i biblista català Josep Rius-Camps i la lingüista bíblica anglesa Jenny Read-Heimerdinger , autors el llibre Demostració a Teòfil (vegeu fitxa i lincs sobre el llibre, aquí), editat per Fragmenta i que ja ha obtingut el el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en Llengua Ca

Poc a poc van passant a millor vida els pastors i les viudes de pastors que van exercir el seu ministeri durant els llargs anys de la dictadura franquista. I ho fan en la tristesa i la marginació. sense pensió de jubilació, sense seguretat social, sense drets sanitaris. Viuen del poc que les esglésies a les que van servir els puguin passar per no caure en la misèria més absoluta.

Reconozco que me hace mucho daño ver cómo unos y otros vuelven a la carga con el libro de Jesús de Pagola, dicho sea de paso, de lo mejor que leí en los últimos años. Un libro que canta a Jesús el Hijo de Dios y el Hijo del Hombre, que despierta la pasión por el Reino, y que cuyo cuya predicación hace más cercano y creíble el mensaje del Evangelio.

És important el canvi de rumb que està portant l'Esgllésia catalana, especialment alguns més que altres, per fer present el missatge evangèlic a través de la xarxa. Fa tres mesos, reflexionava aquí mateix (vegeu post i enllaços adjunts) sobre l'abisme comunicatiu entre els mitjans que usa l'Església i els que estan apareixent en força com a referents, especialment a internet.

En general, ens costa valorar el que tenim. Moltes vegades ho valorem quan ho perdem. D’altres, ho valorem quan no ho tenim. Per aquestes raons cal valorar l’existència, des de fa molts anys, del que avui anomenem “diàleg interreligiós” i que ahir coneixíem només com a “diàleg ecumènic”.