A la Seu de València algun canonge (amb la connivència del bisbe) té la dèria d’esborrar les quatre barres de la senyera del rei Jaume I. 

Així ho podem veure en la manipulació de la pintura de Marçal de Saix que hi ha en una capella de la Seu de València: concretament, la part manipulada d’aquesta obra pictòrica correspon a la part central d’aquest retaule, amb sant Jordi i el rei Jaume I en la batalla del Puig. 

 No voldria passar per alt una recent celebració que tingué lloc el 6 d’agost.  És la commemoració de la Transfiguració de Nostre Senyor; una data que es troba en ple estiu i pot passar desapercebuda, per molts de nosaltres.  El seu missatge però el volem retenir,  és un missatge que ens revela la Llum que ve de Dalt i que la pedagogia de l’Església ens ho recorda. 

Diumenge XX de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 16 d’agost de 2020

Quan cap als anys 80 del segle primer, Mateu escriu el seu evangeli, té plantejada una greu qüestió. Què han de fer els seguidors de Jesús? Tancar-se en el marc del poble jueu o bé obrir-se també als pagans?

L’Assumpció

Barcelona, 15 d’agost de 2020

La festa de l’Assumpció de Maria al cel representa i concreta l’exaltació suprema que la religió fa del femení. Encara que aquest dogma ha sigut l’últim entre els dogmes marians que l’Església ha proclamat l’any 1950 per Pius XII.

Sí que cal recordar avui que la fe del poble en l’Assumpció de Maria prové dels primers segles del cristianisme. Què significa aquesta fe?

Són aquestes les paraules que canta sant Pere quan, al Misteri d’Elx, es troba amb Maria. I és així com els cristians, cada any en la festa de l’Assumpció de Santa Maria, reconeixem i invoquem la Mare de Jesús: “Verge humil, flor d’honor, Mare del nostre Redemptor”.

La Festa d’Elx, proclamada per la Unesco el 2001 “Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat”, ens recorda cada agost (enguany amb l’anomalia de la Covid-19), la devoció del poble valencià a la Mare de Déu, “Verge santa i pura”.

Quantes vegades ens han recomanat no complicar-nos l’existència? Per no prendre mal, hem acceptat la cuirassa de la indiferència. La vida ja et dona prou sotracs. Prendràs mal. Guarda distància i fes la teva. Ja m’ho conec. Més val que no t’hi emboliquis.

Preservem el jo del nosaltres. I callem. És una forma indirecta de tolerar l’abús. Fam, sequera, exili, marginació, pillatge, violacions, explotació laboral, destrucció del paisatge, malbaratament de recursos. La suma de tanta indiferència personal i col·lectiva perpetua la impunitat d’uns pocs. I la desgràcia de molts.

Avui 9 d’agost, diumenge següent al dia 3, celebrem la festa de la Mare de Déu del Miracle, la Verge Nena, que el 3 d’agost de 1458, al prat de Bassadòria, cap al tard, “que ja l’ombra passava els torrents”, s’aparegué al petit Celdoni. El nen de la Cirosa veié “una cosa semblant a un bell infant, la qual estava aguinollada ab les mans juntes envers lo cel, ab una bella creu que tenie en les mans”.

Lluís López Barcons

Benvolgut senyor Bassas: Responc a la seva inflamada carta.