Leemos hoy un fragmento del evangelio de Lucas (Lc 14,25-33) que tiene como tema dominante las exigencias para ser un buen discípulo de Jesús. El texto queda situado justo después de la parábola del gran banquete, aquella en que se acaba buscando por las calles, plazas, caminos y huertos gente de todo tipo con el fin de llenar la sala del banquete (14,21-23). Se podría establecer un nexo entre esta gran convocatoria y las primeras palabras de nuestro texto: "Mucha gente caminaba con Jesús". En ambos casos se trata de un grupo numeroso y de origen indeterminado.

Llegim avui un fragment de l'evangeli de Lluc  (Lc 14,25-33) que té com a tema dominant les exigències per a ser un bon deixeble de Jesús. El text queda situat just desprès de la paràbola del gran banquet, aquella en que s'acaba cercant pels carrers, places, camins i horts gent de tota mena a fi d'omplir la sala del banquet (14,21-23). Es podria establir un nexe entre aquesta gran convocatòria i les primeres paraules del nostre text: "Molta gent feia camí amb Jesús".

(Moisès Martí) D’entrada voldria dir que he rebut la fe a través de la meva família, per tant, el meu itinerari personal d’alguna manera forma part de l’itinerari vital dels meus pares i després amb la resta de la família. Per posar en context d’on vinc, parlaré dels meus pares i germans: som naturals de Menorca; els pares quan es van conèixer van començar un projecte de vida en comunitat.

Ja em perdonaran que m’allargui amb l’interessant tema de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Malauradament, no he pogut trobar una explicació tant detallada sobre la figura del prior de la Capella de Sant Jordi com de la història del recinte. Seria interessant que se’n fes una monografia o desterrar-ne alguna ja feta que no he localitzat.

1. El fenomen del consum emergeix com una qüestió central del sistema econòmic mundial així com un potent element de configuració d’un model de persona.

2. La conversió ecològica és una impugnació radical del consumisme com a eix de la nostra manera de viure i com a cultura dominant en les nostres societats.

 

 

Als nous autobusos de Badalona —darrer model—, segons abans d’obrir les portes els passatgers reben aquesta informació: “Atenció: obrint portes”. I abans de tancar-les, sona “Atenció: tancant portes”. Si fas un trajecte una mica llarg, aquesta repetició indicativa ha entrat en el més profund de les oïdes.

Ara que molta gent ha tornat a casa, ara que tot torna a rutllar amb creixent ritme de vida, podríem fer-nos dues preguntes: aquest estiu hem obert o tancat algunes portes?

 

 

1 de setembre: Diumenge 22 de durant l’any

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Déu sant, Déu fidel, que mireu la petitesa dels vostres fills i filles i no deixeu mai d’obrar meravelles.

Vós disperseu els homes de cor altiu, vós derroqueu els poderosos del soli, exalceu els humils i ompliu de béns els pobres.

Déu sant, protegiu-nos amb la vostra misericòrdia i protegiu tots aquells que el món exclou i fa viure en la tristesa i el dolor.

Diumenge XXII de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 1 de setembre de 2019

En els anys posteriors al Concili es parlava molt de “l’opció preferencial pels pobres”. La teologia de l’alliberament estava aleshores viva. Semblava que els cristians volíem escoltar de debò la crida de l’Evangeli a viure al servei dels més desgraciats del món.

Audiència General 28 d’agost 2019

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols.

7. «Quan Pere passava…» (At 5,15). Pere, principal testimoni del Ressuscitat.

Estimats germans i germanes, bon dia!