A les darreres assemblees de titulars hem anant reiterant la importància de la unitat del sector. Davant els reptes, que en ocasions superen els centres i les mateixes institucions, és important la participació en les organitzacions que agrupen les escoles cristianes per enfortir el sentit de pertinença i fomentar la col·laboració, la formació, la utilització de serveis comuns i la presència conjunta en la societat civil i davant l'Administració.

Començo dient que jo, amb el bisbe Novell, no m’hi sento en gaire sintonia. La seva manera de veure com ha de ser l’Església té moltes diferències amb la meva manera. Però el que sí que li he de reconèixer és que és conscient de la situació de crisi que està patint la comunitat cristiana i es pren seriosament la necessitat de buscar-hi sortides. Més, diria, que cap altra bisbe català. En general a mi no m’agraden, aquestes sortides, però el cert és que hi treballa.

—Avi, què vol dir “anyell de Déu que esborra el pecat del món”? Què és un anyell? (Això deia l’altre dia el Marc, de 6 anys, al seu avi.)

—Marc, un anyell és un be menut, el que al poble en diem un corder.

—Avi, i Déu té corders? Com ho fan per esborrar el pecat del món? I què vol dir el pecat? El món ja sé què significa.

—Mira, nen, preguntes massa. Quan siguis més gran ja t’ho explicaré. Son maneres de parlar amb Déu.

—I tu, avi, com ho fas per parlar amb Déu?

A l’agost hi va haver una petita polèmica amb l’elecció de Mn.Turull com a prior de la capella de la Generalitat de Catalunya. Alguns, potser fins aleshores ignorants d’aquest càrrec o d’aquest indret, van dir si no fora l’hora que deixés de funcionar (per la separació Església/estat, l’eliminació de privilegis,etc…). La meva dimensió ciutadana hi està en contra.

Diumenge XXXIV de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 24 de novembre de 2019

L’evangelista Lluc descriu, amb accents tràgics, l’agonia de Jesús enmig de les burles i bromes dels que l’envolten. Ningú sembla valorar el seu gest altruista. Ningú ha captat ni valorat el seu amor envers els més desgraciats. Ningú ha vist en el seu rostre la mirada compassiva de Déu a la persona humana.

 

 

24 de novembre: Crist Rei

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Déu, Pare nostre, que heu volgut reunir totes les coses en el vostre Fill estimat, Rei de l’univers;

feu que tota la creació, alliberada de l’esclavatge, us serveixi fidelment i us glorifiqui per sempre.

Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.

 

Pregària de comiat:

La carta a los colosenses contiene un himno dedicado a la persona de Jesús de una gran belleza y de una considerable densidad teológica. Es la segunda lectura de hoy, festividad de Cristo Rey, (Col 1,12-20).

La carta als colossencs conté un himne dedicat a la persona de Jesús d'una gran bellesa i d'una considerable densitat teològica. El llegim avui, festivitat de Crist Rei, a la segona lectura (Col 1,12-20).

En el post anterior, hicimos una pequeña aproximación a la Liturgia de la Eucaristía, si no lo habéis leído, os invitamos a consultarlo. En el artículo de hoy nos centraremos en el origen de la plegaria eucarística e introduciremos sus partes.

Origen

La plegaria eucarística cristiana tiene su origen en la oración de bendición de los judíos. El pueblo de Israel es un pueblo que sabe rezar, y lo hace ante todo expresando su alabanza y gratitud a Dios, antes de pasar a la oración de petición y súplica.

Desde el agradecimiento

En el post anterior, ja vam fer una petita aproximació a la Litúrgia de l’Eucaristia, si no l’heu llegit, us convidem a consultar-lo. En l’article d’avui ens centrarem en l’origen de la pregària eucarística i introduirem les seves parts.

Origen

La pregària eucarística cristiana té el seu origen en l’oració de benedicció dels jueus. El poble d’Israel és un poble que sap pregar, i ho fa sobretot expressant la seva lloança i gratitud a Déu, abans de passar a la pregària de petició i súplica.

Des de l'agraïment