×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

(Rubén García)

El doctor Oriol Quintana reflexiona sobre les possibilitats i riscos de les tecnologies de la informació.

El texto elegido para la lectura del evangelio de la fiesta de la Santísima Trinidad es este año un fragmento del evangelio de Juan (Jn 16,12-16), donde, evidentemente, se habla del Padre del Hijo y del Espíritu.

El text escollit per la lectura de l'evangeli de la festa de la Santíssima Trinitat és enguany un fragment de l'evangeli de Joan (Jn  16,12-16), on, evidentment, es parla del Pare del Fill i de l'Esperit.

De acuerdo, uno puede preguntar: ¿Qué es un "credencia"? ¿Sirve para "acceder al credo"? ... Yo tampoco sabía nada hasta que no me puse a reformar iglesias. La credencia es un pequeño mueble, a modo de mesita auxiliar, donde se disponen las "especies" (el pan y el vino) antes de ser consagrados en una eucaristía. Este mueble suele estar en uno de los límites del "presbiterio", el lugar elevado donde está el altar, el ambón y la silla del cura, también llamada "sede".

D’acord, us podeu preguntar: què és un “credença”? Serveix per “accedir al credo”?... Jo tampoc en sabia res fins que no em vaig posar a reformar esglésies. La credença és un petit moble, a mode de tauleta auxiliar, on es disposen les “espècies” (el pa i el vi) abans de ser consagrats en una eucaristia. Aquest moble sol estar en un dels límits del “presbiteri”, el lloc elevat on hi ha l’altar, l’ambó i la cadira del capellà, altrament dita “seu”. Presbiteri, en grec, significa “lloc dels ancians” i d’aquí deriva també, per exemple, el mot priest, “capellà” en anglès.

Avui, 11 de juny, és sant Bernabé. Un personatge poc conegut, però que va tenir un paper important en el naixement i la primera expansió de l’Església. I un personatge que, vista la seva trajectòria i la seva manera de fer, faria molta falta, avui, a l’Església. Per això he posat aquest títol en aquest article. És una pregunta: ¿què hauria fet Bernabé quan es va iniciar, i quan després es va desenvolupar, aquest corrent que tanta potència va tenir a Amèrica Llatina i que coneixem amb el nom de teologia de l’alliberament?

Pentecosta ens convida a mastegar la vida lentament, assaborint-la com s’assaboreix un caramel. Ensalivant bé aquest sucre en forma de gominola perquè s’estovi i deixi anar tot el seu sabor sigui dolç, amarg o àcid. Perquè en qualsevol de les circumstàncies, la vida a la qual estem cridats, sempre estarà plena d’incerteses i interrogants, però això no ens ha d’impedir voler viure-la amb intensitat, amb profunditat, mastegant-la per gaudir-la i transmetre-la.

El Juli estudia econòmiques. Durant l’estiu, a les tardes–vespres treballa al bar musical “Stop Kabul” per poder-se pagar els estudis i l’habitació d’una casa d’estudiants. És un bar de moda, no gaire gran. Cal reservar amb certa antelació les taules i hi ha un ambient entre selecte i força desenfadat.

El Juli, des de fa temps, porta unes arracades i una mena d’anell al nas... Del coll li penja un escapulari amb una creu de fusta que li va regalar la seva àvia. Total: un tio simpàtic, bromista, eficient, hippy i, per acabar-ho d’adobar, cristià.

Pentecostes. Cicle C.
Barcelona, 9 de juny de 2019.

Segons la tradició bíblica, el pecat més gran d’una persona és viure amb un cor reclòs, tancat, endurit, un cor de pedra i no de carn: un cor obstinat i torçat, un cor poc net. Qui viu reclòs no pot acollir l’Esperit de Déu; no pot deixar-se guiar per l’Esperit de Jesús. Quan el nostre cor està reclòs, els nostres ulls no hi veuen i les nostres oïdes són incapaces d’escoltar. Vivim separats de la vida, desconnectats. El món i les persones estan a fora i jo estic reclòs aquí dins.

Fotografia: 5demayo / Morguefile.com