Audiència General, 20 de gener 2021
Catequesi – La pregària per la unitat dels cristians 

Estimats germans i germanes, bon dia!

Una de les meves dèries a l’hora d’escriure són els vincles. Perquè fem web, som a xarxes socials i publiquem pdfs interactius. Vivim a internet i necessitem enllaçar amb d’altres relats, aportar context, projectar la notícia més enllà. En el terreny de les relacions humanes, la cosa es complica. Però comencem pel món virtual.

Cuesta creer que se necesitaran tres días de camino por recorrer una ciudad de un lado a otro, por grande que fuera y también que un gran pez se tragara a una persona y luego la devolviera. Lo que decimos se explica en el libro bíblico de Jonás del que leemos un fragmento en la primera lectura de este domingo (Jo 3,1-5.10) y hay que decir que no se trata de un relato histórico, sino de un texto didáctico. El libro entró en el canon de la Escritura hebrea y no fue ni por error ni por casualidad.

Costa de creure que es necessitessin tres dies de camí per recórrer una ciutat d’un costat a l’altre, per gran que fos i també que un gran peix s’empassés una persona i desprès la retornés. El que diem s’explica en el llibre bíblic de Jonàs del que en llegim un fragment a la primera lectura d’aquest diumenge i cal dir que no es tracta d’un relat històric, sinó d’un text didàctic. El llibre va entrar en el cànon de l’Escriptura hebrea i no fou ni per error ni per casualitat.

(Fra Jacint Duran) En la nostra tradició oral, hi ha una definició de caputxí que diu així: “Els caputxins són un intent fracassat d’organitzar el caos”. No sé qui va fer aquesta afirmació però és bastant encertada. La nostra vida, moltes vegades, és l’intent d’organitzar el caos. Un té un projecte, un horari, i sembla que la vida et canviï tot el que tens programat i organitzat. Un caos. Nosaltres fem laudes, sexta, vespres, l’Eucaristia... Intentem organitzar el nostre horari, però no hi ha manera... És un intent fracassat d’organitzar el caos.

La manca de connexió interior es reflecteix en la desconnexió exterior. La creixent violència i tensió, l’augment d’agressivitat i mentida institucionalitzada, la debilitació de la democràcia i l’enfortiment dels feixismes, el debilitament de les comunitats humanes i el creixement de les masses deshumanitzadores són un mirall de la també creixent desconnexió de nosaltres amb nosaltres mateixes.  I només hi ha una solució, la connexió interior, el compromís de cadascú amb cadascú de nosaltres.

No estamos diciendo nada nuevo señalando que la pandemia por la Covid-19 está teniendo efectos muy negativos en muchos órdenes de la vida. Está causando sufrimiento, muerte, devastación económica y un comprensible miedo. Ha limitado las libertades y removido los esquemas y seguridades. Además ha producido, con la reiteración de olas, cansancio, incluso agotamiento, irritación y preocupación en una parte muy amplia de la sociedad. Ha tenido efectos en las personas y en las organizaciones del trabajo, de la salud, de la educación,...

No estem dient res de nou assenyalant que la pandèmia pel Covid-19 està tenint efectes molt negatius en molts ordres de la vida. Està causant sofriment, mort, devastació econòmica i una comprensible por. Ha limitat les llibertats i remogut els esquemes i seguretats. A més ha produït, amb la reiteració d’onades, cansament, fins i tot esgotament, irritació i preocupació  en una part molt àmplia de la societat. Ha tingut efectes en les persones i en les organitzacions del treball, de la salut, de l’educació,...

Aquest és el nom de la fundació que el cardenal Cañizares crearà per ajudar els pobres. L’arquebisbe de València, en una carta oberta al diari Las Provincias, el 6 de gener, anunciava que la diòcesi de València es desprendrà de béns patrimonials, per destinar als pobres els diners dels objectes venuts. L’arquebisbe Cañizares deia que, al llarg de l’any 2021, es vendran uns béns “perquè la diòcesi com a Església, és dels pobres i per als pobres”.

 

 

El sagraments són les celebracions que l’Església reconeix com a moments màximament significatius de la fe i de la presència de Jesucrist i del seu Esperit en la comunitat i en determinades persones concretes.

Són set i han estat reconeguts com a tals al llarg dels primers segles cristians, començant pels dos sagraments bàsics que es troben explícitament presents als textos del Nou Testamernt, i que són el baptisme i l’eucaristia.