La sortida d’Egipte i la manifestació de Déu en el Sinaí són dos moments puntals en el llibre de l’Èxode. El narrador, valent-se de la descripció d’un itinerari, va desgranant esdeveniments i situacions particulars. En la mesura que avança l’itinerari, el trajecte d’Egipte fins al Sinaí està marcat per les proves que el Senyor enviarà al seu poble durant l’estada en el desert. Aquestes proves aniran preparant el poble per a la recepció de la Llei.

 

Por razones que no vienen al caso, finalmente el proyecto que presento ahora no se llevará a cabo pero considero que tenía su gracia y puede ser tomado de referencia para pequeñas intervenciones de reformas de presbiterios. Se trata de la reforma del presbiterio de la "Capilla fonda" (Capilla del Santísimo) del templo parroquial de El Carmen de la ciudad de Vic.

La Paraula de Déu diu i ensenya, en el llibre dels Romans (Ro 12, 15), escrit per l’apòstol Pau, “ploreu amb els qui ploren”.

Avui, quan s’ha conegut la sentència del Tribunal Suprem sobre l’anomenat “Procés”, hi ha molta gent al voltant nostre que s’ha entristit en el seu cor. Tal volta, alguns de nosaltres mateixos ens hem entristit. Estic segur que n’hi ha que, oposant-se a tot els que és i significa aquest “procés”, també s’han entristit en el seu interior.

Per raons que no venen al cas, finalment el projecte que presento ara no es durà a terme però considero que tenia la seva gràcia i pot ser pres de referència per a petites intervencions de reformes de presbiteris. Es tracta de la reforma del presbiteri de la “Capella fonda” (Capella del Santíssim) del temple parroquial de El Carme de la ciutat de Vic.

 

 

Aquest any, amb motiu de la festa de la Mercè, l’Auditori de Barcelona va tenir la bona pensada de convidar totes les Mercès que ho volguessin a l’assaig general de l’obra de Johannes Brahms titulada “Un rèquiem alemany”, que havia de tenir lloc el 26 de setembre. La meva dona, que es diu Mercè, s’hi va apuntar, i com que segons la invitació hi podia anar amb un acompanyant, m’hi vaig apuntar també jo.

A la tarda del proppassat 5 d’octubre vaig assistir al consistori públic en el qual es van lliurar l’anell i la birreta a tretze nous cardenals. La cerimònia va ser sòbria i entranyable, solemne i propera. El Papa Francesc va escollir com a lectura Marc 6,30-37a, el fragment evangèlic que es mou entre el retorn dels deixebles de la predicació i la decisió de Jesús de donar menjar a la multitud que l’escoltava. Les frases que marcaven el text eren la referida a la compassió de Jesús («quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor», v.

"Los ataques estadounidenses contra mí son un honor", debió declarar el Papa Francisco, en el avión que lo llevaba a Mozambique el pasado 4 de septiembre. Y añadió con una sonrisa, según la agencia AFP, "esto es una bomba", cuando el periodista de La Croix, Nicolas Senèze, le entregó el libro titulado, en traducción al castellano, Cómo Estados Unidos quiere cambiar de papa (Bayard, París, 2019, 276 p.)

Els divendres a la nit és quan hi ha més ambient. És un bar musical molt especial. Hi pots trobar de tot, però manté una certa diferència, per la mateixa tradició inicial. La parella propietària —ell el Roberto, de Santiago de Xile, i ella la Ingrid, d’un cantó helvètic— van imposar un ritme i unes fronteres de manera que els que vinguessin realment s’hi trobessin bé. Va haver-hi alguns problemes i es van resoldre serenament i eficaç.

Diumenge XXVIII de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 13 d’octubre de 2019

Què hi trobem en aquest episodi evangèlic? En el fons, aquí tenim altre cop la paràbola del bon samarità. El tema que planteja aquest evangeli no es refereix a l’agraïment o al seu contrari: la ingratitud. Evidentment, els 9 leprosos que no van tornar per agrair a Jesús llur guarició i la impuresa legal humiliant varen ser uns ingrats al 100%. Mentre que crida fortament l’atenció que l’únic agraït fos precisament el samarità.