Un dels trets més freqüents i preocupants del nostre món és la tendència a la divisió. Hi ha una gran dificultat a contrarestar els moviments de fragmentació que es produeixen tant a nivell del cos social com a nivell de la constitució interna de cada persona. En les societats globals xoquen dues forces: la mundialització i la fragmentació. Aquestes dues forces es reprodueixen en els éssers humans, de manera que la consciència global entra en tensió amb forts moviments interns que es resolen en esquerdes de notable gruix.

“Avi, explica’m una història del teu avi, aquell que era metge.”

(L’avi i el seu net eren al costat de la llar de foc un vespre de gener, que feia molt de fred, tot esperant que els fills tornessin de comprar, com feien cada dissabte.)

El meu avi era de Ripoll. Ja t’he explicat que va estudiar de metge a Barcelona i després d’uns quants anys va retornar a Ripoll com a metge de la vila. D’això ja fa molts anys, era al segle passat.

Me van a perdonarán que les hable más bien como padre en la escuela concertada enfadado. Hace unos días el consejero de Educación y la alcaldesa de Barcelona lucieron como un triunfo conseguir que una escuela concertada religiosa del Eixample de Barcelona el próximo curso pase a ser pública, el Colegio Inmaculada Concepción. El año pasado se produjo una situación similar con la Escuela San Vicente de Paúl, tras cerrar porque no cuadraban los números.

Diumenge VII de durant l’any

Barcelona, 23 de febrer de 2020

Com s’han de plantejar les relacions humanes? Aquí Jesús afirma, categòricament, que les relacions humanes no s’han de plantejar i viure mitjançant lleis o comportaments de venjança.

Com s’han de plantejar? Únicament a partir de la bondat que vol i que busca sempre el bé real de l’altre i el millor pels demés. Aquest és l’únic criteri que podria humanitzar la convivència.

Audiència General 19 de febrer 2020

Catequesi sobre les Benaurances:

Estimats germans i germanes, bon dia!

En la catequesi d’avui tractem de la tercera de les vuit benaurances de l’Evangeli de Mateu: «Feliços els humils perquè posseiran la terra» (Mt 5,5).

Llegamos al final de la serie de artículos sobre la parroquia, la comunidad y la participación. En esta ocasión, presentamos una entrevista a Miquel (diaca), Immaculada (organista) y Marc (al servicio de la parroquia), los tres de la familia Turneu Recansens de Mataró, publicada en el número 10 de la revista Galilela.153 «Iglesia (dis)capacitada».

Nos hallamos en Mataró, en el piso donde vive la familia Tuneu Recasens: Miquel e Immaculada, con Marc, su hijo.

Marc tiene ganas de iniciar la conversación

Arribem al final de la sèrie d’articles sobre la parròquia, la comunitat i la participació. En aquesta ocasió us presentem una entrevista a en Miquel (diaca), la Immaculada (organista), i en Marc (al servei de la parròquia), tots tres de la família Tuneu Recasens de Mataró, publicada al número 10 de la revista Galilea.153 “Església (dis)capacitada”.

En Marc té ganes d’iniciar la conversa

Seguimos leyendo, en el evangelio de este domingo, las dos últimas antítesis que en el sermón de la montaña del evangelio de Mateo sirven de ejemplos que muestran cómo Jesús es el intérprete autorizado de la Ley. El texto (Mt 5,38-48) comienza recordando el enunciado de esta ley: "ojo por ojo diente por diente". Es una ley pensada para evitar las desmesuras en el castigos derivados de la aplicación de las leyes. Se trataba de evitar imponer penas excesivamente severas para delitos o faltas leves.

Seguim llegint, a l'evangeli d'aquest diumenge, les dues darreres antítesis que en el sermó de la muntanya de l'evangeli de Mateu serveixen d'exemples que mostren com Jesús és l' intèrpret autoritzat de la Llei. El text (Mt 5,38-48)comença recordant l'enunciat d'aquesta llei: "ull per ull dent per dent". És una llei pensada per evitar les desmesures en el càstigs derivats de l'aplicació de les lleis. Es tractava d'evitar imposar penes excessivament severes per delictes o faltes lleus.

El passat tres de febrer, els participants de la 21ª sessió del Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall vàrem canviar d’escenari per citar-nos a la Parròquia de Lourdes del Poble-Sec. Era una manera de celebrar els cinc anys del seminari visitant la reforma del temple parroquial “in situ” acompanyats de Mn.