×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Diumenge XV de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 14 de juliol de 2019

La paràbola del Bon Samarità li va sortir a Jesús del cor perquè caminava per Galilea molt atent als pobres i malalts que veia arrecerats en els marges dels camins.

 

 

14 de juliol: Diumenge 15 de durant l’any

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Ens hem reunit, Pare, convocats pel vostre Fill Jesucrist.

Ell és enmig nostre, tal com ens va prometre.

Ell és també present en la persona del prevere que ens presideix i que el representa.

Ell serà enmig nostre d’una manera especial quan ara escoltarem la seva Paraula.

Avui és Sant Benet, Benet de Núrsia, pare fundador de l’ordre dels Benedictins. Benet nasqué prop Núrsia, a la Umbria, entorn l’any 480. Educat a Roma, s’inicià a la vida eremítica en la regió de Subiaco, on reuní a un grup de deixebles. Després es traslladà a Cassino. Allí fundà un monestir i escriví la Regla que ha servit per organitzar la vida de moltes comunitats monàstiques d’arreu del món. Els monestirs benedictins durant més de 1.500 anys han estat un exemple de com organitzar una comunitat humana centrada en la pregària i el treball.

Como hemos explicado en una entrada anterior, los diferentes momentos que tenemos los cristianos para celebrarel memorial del misterio pascual son: el año litúrgico; los sacramentos, sobre todo la Eucaristía; y la Liturgia de las Horas. Hoy nos centraremos en el origen del Año litúrgico.

Los primeros siglos

Tal com vam explicar en l’entrada anterior, els diferents moments que tenim els cristians per fer memòria del misteri pasqual són: l’any litúrgic; els sagraments, sobretot l’Eucaristia; i la Litúrgia de les Hores. Avui ens centrem en l’origen de l’any litúrgic.

Els primers segles

Homilia d'Alexis Bueno en el seu cinquanta aniversari

Bona Notícia: una xarxa d’amics gran i estranya

Com resumir la meva vida? Ara que, entrant en els cinquanta,  això comença a ser “greu”…  La vida d’una persona normal, molt mediocre i molt limitada? Evidentment, però una vida on Déu ha “fet de les seves” i m’ha portat per camins que no són habituals. Sóc el fill d’un pare castellà i una mare francesa, casats a Madrid i vinguts a viure a Barcelona.

L’únic argument sòlid per què les dones no puguin ser ordenades preveres és que Jesús, quan en el darrer sopar va encomanar als seus comensals de fer aquell ritu com a memorial seu, els comensals només eren homes.

Acabes de dir-me: Com passa el temps! Sembla ahir que era l’estiu passat i ja tornem a ser-hi!! Ho dius tu, ho dic jo, ho diu molta gent; encara que sigui per començar una conversa o perquè no hi ha res més a dir.

És veritat: som molts els que vivim estirats pel futur, esperant que arribin les vacances, esperant un dia important, la signatura d’una compra llargament somiada o la trobada amb una persona. El que vindrà ens estira i esmicola les possibilitats que té el moment actual.

Diumenge XIV de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 7 de juliol de 2019

Després de XX segles de cristianisme és difícil escoltar amb honradesa les instruccions de Jesús als seus sense envermellir de vergonya.

No es tracta de viure-les al peu de la lletra. Es tracta, simplement, de no actuar contra l’esperit que engloben.

Aquests dies tenen lloc a Barcelona unes jornades sobre la desobediència civil, organitzades per Òmnium Cultural, a les quals hi hem donat suport des de Justícia i Pau.