Vés al contingut

De nou l’anunci d’un fet, actualment pendent de judici, ha trasbalsat la comunitat monàstic de Santa Maria de Montserrat. També ha commogut la consciència de moltes persones que estimem el que és i representa aquesta comunitat de persones que, aplegats per la crida de Déu, han fet de l’opció monàstica un compromís de vida. L’opinió publicada ha tornat a recordar-nos fets del passat i han insistit a donar una imatge particular d’aquesta comunitat humana convocada sota la regla de Sant Benet. Sembla que plogui sobre mullat, especialment perquè, en uns moments com aquests cal tenir finor d’anàlisi i adonar-se, i destacar-ho, la rapidesa i transparència amb que ha actuat l’abadia de Montserrat en aquest cas de presumpte abús.

Manifesto la meva total solidaritat fraternal a la comunitat de Santa Maria de Montserrat i voldria, de manera explícita, personalitzar-ho amb al seu Abat perquè durant el seu abadiat li ha tocat afrontar uns problemes que creen profund dolor interior a la comunitat i a cada un dels monjos en particular. L’Abat ha assumit tota la càrrega emocional de la responsabilitat que s’estableix a l’inici del capítol II de la Regla de sant Benet. La comunitat de Santa Maria és un grup humà que sabrà, des de la més profunda tristesa de cor, des de l’aflicció més infinita, sabre refer-se d’aquest tràngol, com tants cops ha sabut fer al llarg dels seus anys de vida. El monestir de Santa Maria és un exemple de constància i perseverança per superar tota mena d’adversitat. En aquest moments difícils, la pregària, la reconciliació i l’afecte ajuden a acollir amb estimació les diferents persones afectades per aquesta situació.

Moltes persones necessitem trobar-nos amb una comunitat monàstica de Santa Maria Montserrat segura d’ella mateixa i decidida a seguir en la seva missió mil·lenària als servei del país. Per molts catalans, Santa Maria de Montserrat exerceix una funció simbòlica que hem de mantenir viva i enfortida. Estic convençut que hi ha molts catalans que no renunciem a construir la història de Catalunya fent veritat les paraules del Virolai: “Amb vostre nom comença nostra història / i és Montserrat el nostre Sinaí:/sien per tots l'escala de la glòria / eixos penyals coberts de romaní. / Rosa d'abril, Morena de la serra, / de Montserrat estel: / il·lumineu la catalana terra, / guieu-nos cap al Cel.” Quan sentim aquests versos cantats per l’escolania, se’ns reconforta l’esperit. Benaurada escolania que ens representa a molts catalans en el culte a la Mare de Déu. Tota crisi és una oportunitat per créixer i segur que ara, amb l’ajut de Déu i la protecció de la Mare de Déu, es trobarà el camí per seguir continuar en el testimoniatge comunitari i personal de la fe.

Institucions

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.