Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La comunitat monàstica benedictina de Santa Maria de Montserrat ha escollit un nou abat. Ha estat un relleu normal motivat pel preceptiu fi de l’anterior abadiat. El nou abat, el pare Manel Gasch, ha començat el seu abadiat amb un gest interpretat com a signe del rumb que pot prendre el seu govern de la comunitat.  La creu pectoral que escull per presidir el seu primer acte litúrgic públic, les vespres del dimecres 15 de setembre, és la mateixa que portà molts anys l’abat Cassià Maria Just. Tot un gest que esdevé metàfora d’una declaració d’intencions i omple de sentit les primeres paraules de la Regla de sant Benet quan diu “l'abat que és digne de regir el monestir s'ha de recordar sempre de com l'anomenen i ha d'acomplir amb fets el nom de superior”. El pare fundador dels benedictins en la seva norma recordà que la missió de l’abat és difondre en els monjos el “llevat de la justícia divina”.

El nou pare Abat afirmà, en la seva salutació durant les vespres del dia de la seva elecció, que treballarà “per tal que el monestir i el santuari de Montserrat continuïn fidels a la seva missió de presentar Jesucrist i el seu evangeli a la societat i al món” perquè en ells “hi ha la font de la vida i de felicitat”.  Per fer-ho possible la comunitat monàstica ha de continuar amatent per “acollir tothom, perquè la casa de Déu ha de ser la casa de tots”. Aquestes paraules, en consonància amb la tradició benedictina, junt amb el gest de la creu pectoral, confirmen que el monestir de Santa Maria de Montserrat es manté en el seu compromís de presentar Jesús a la societat a partir de la seva singularitat de comunitat de pregària. Per això, fou oportú el gest simbòlic d’evocar al pare abat Cassià perquè ell simbolitza l’esforç fet per aquesta comunitat de viure el seu compromís cristià al costat de les necessitats concretes dels catalans. No importava d’on venien, ni el que creien, les persones que confiaven en l’hospitalitat monàstica. Al final, sempre es trobava el rostre acollidor del Crist. Gràcies a aquesta amplitud de mires els monjos saberen estar oberts al món, acompanyar amb les seves pregàries les esperances de la societat catalana i testimoniar la fe allí on tot semblava negar-la.

La proximitat de la celebració de les festes del mil·lenari de la fundació del monestir, l’any 2025, és una ocasió per renovar el compromís d’aquesta comunitat de persones, de fe edificada en la vida comunitària de pregària i treball, a ser llum i sal del món. Aquesta commemoració serà, més que una remembrança d’uns fets passats, una oportunitat per reafirmar el sentit de la vida monàstica en un món immers en l’anomia i la relativització dels valors; de fer viu l’anunci de la Veritat en una societat on el mercantilisme ha substituït les grans veritats. La comunitat montserratina podrà renovar la proclamació de les veritats que donen sentit a la vida i ens ajuden a mantenir la humanització de la societat i la dignitat de les persones. En el context del mil·lenari d’història del monestir de Santa Maria de Montserrat, els seus monjos han de continuar sent testimonis de fe, justícia i caritat. I han de fer-ho en un context dominat per la multiculturalitat i el pluralisme religiós.

El pare Abat Manel Gasch té per endavant un abadiat ple de reptes complexos. Uns propis de la vida comunitària, ja ho preveu sant Benet en les darreres paraules del capítol de la seva Regla dedicat a l’abat: “tement sempre el futur examen del pastor sobre les ovelles que li té encomanades, mentre es preocupa pels comptes d'altri esdevé sol·lícit dels seus, i, mentre amb les seves admonicions facilita l'esmena als altres, ell mateix es va esmenant dels seus defectes”. En aquesta tasca té l’escalf de la comunitat que l’ha escollit, i que ha intuït que és la persona capaç per impulsar el projecte de fer present monestir de Santa Maria de Montserrat a la societat, testimoniant la vida monàstica com una opció vàlida pels cristians. També serà important refer els ponts trencats amb la societat per alguns comportaments impropis d’alguns monjos. Cap dubte en aquest sentit. En l’agenda de les preocupacions immediates de l’abat està, i això ho sap prou bé per la seva anterior responsabilitat com a Majordom del monestir, superar els efectes de la pandèmia en la gestió del Santuari. Per assolir-ho, el pare Abat no està sol. Té una comunitat plena de vitalitat i conscient dels reptes que s’han d’enfrontar. Així mateix, hi ha moltes persones que estimem Montserrat i estarem en tot moment, amb la nostra pregària, presència i treball al costat de la comunitat en aquesta nova etapa.