Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El laborista Sadiq Khan ha estat elegit alcalde de Londres vencent a les urnes al conservador Zac Goldsmith. La seva victòria és un petit joc de contrastos. El més rellevant, evidentment, és el polític. Khan i Goldsmith representen dues visions polítiques antagòniques i contraposades. Khan defensa aferrissadament la igualtat d’oportunitats perquè la seva experiència vital és la prova de l’èxit de les polítiques socials orientades a garantir la igualtat d’oportunitats. Per Khan els problemes socials estan en el centre de les seves preocupacions; els interessos de Goldsmith són uns altres.

Khan és un advocat fill d’un emigrant pakistanesos conductor d’autobusos; Goldsmith és un multimilionari fill d’un notable banquer i hereu del negoci financer familiar. Khan nasqué en una barri popular i visqué en un habitatge social amb els seus pares i nombrosos germans; Goldsmith en una mansió pròpia de la gent adinerada. Khan estudià en un col·legi públic; Goldsmith en l’elitista escola classista d’Eton. Mentre Khan practicava la boxa com esport; Goldsmith jugava al selectiu criquet. Khan és musulmà ismaelita practicant, de mentalitat oberta, com es pot comprovar per la seva defensa del matrimoni homosexual; Goldsmith és jueu no practicant. Khan treballà com advocat defensor dels drets humans; Goldsmith dirigí una revista ecologista. Khan és una socialdemòcrata de centre esquerra; Goldsmith és un liberal llibertari. Khan és partidari de que la Gran Bretanya segueixi a la Unió Europea, Goldsmith no.

Sembla que aquests contrastos han estat determinants alhora de l’elecció de Khan com alcalde de Londres. Darrera dels dos candidats s’han expressat dues comprensions de la vida i de la justícia totalment contraposades. La campanya electoral no ha estat plàcida. Els adversaris de Khan, començant per Goldsmith i el primer ministre Cameron, han intentat magnificar la dimensió ètnica i religiosa de Khan procurat relacionar-lo amb els islamistes extremistes.

El gran actiu de Khan és el seu perfil personal. Khan s’ha presentat a ell mateix com  un model reeixit de la multiculturalitat de Londres: la identitat personal pot forjar-se a partir de moltes identitats particulars. Durant la campanya Khan s’ha mostrat com una persona de múltiples identitats: londinenc, europeu, britànic, anglès, musulmà, d’origen asiàtic, d’herència pakistanesa, un pare de família i un amant espòs. El seu perfil personal reflexa les múltiples identitats que mostren moltes persones en les societats occidentals. S’ha acabat el temps que la nacionalitat comportava una identitat estereotipada. Ara no és així. Cada persona construeix la seva pròpia identitat a partir de molts referents.

Els londinencs, com no fa massa anys enrere ho feren els habitants de Rotterdam, han escollit com alcalde a una persona que, entre les seves múltiples referències d’identitat, professen una fe que no és la majoritària de la seva societat. I si tot això no era prou clar, l’elecció de la catedral protestant de Southwark, com a lloc per prendre possessió del mandat d’alcalde és un missatge de respecte democràtic a la diversitat religiosa. Un des valors bàsics que Khan haurà de consolidar per fer real aquesta idea de que Londres és una ciutat plena d’oportunitats sigui quin sigui l’origen dels londinencs. Per això, és d’esperar que, en un futur immediat, la notícia no sigui la religió dels candidats sinó l’encert de les seves propostes polítiques en el camp de la justícia, la integració i la cohesió social.