Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui, no tenia masses ganes d’escriure la meva petita reflexió diària. Em sentia buit, sense alè vital per embastar paraules capaces d’anunciar les meves esperances. Caminava sota la pluja sense ganes de trobar esguard. Estic dolgut i cansat de tanta estupidesa de l’Estat espanyol. El seus governants i les forces polítiques que li donen suport són insolents i no s’avenen a raons. Tenen fets els veredictes sense escoltar els testimonis. Les seves sentències estan ja escrites, no per jutges d’ofici, sinó per polítics manipuladors d’odis encegats. No cerquen el diàleg sinó la humiliació dels catalans que no són com ells. Exposen lladrucs estèrils d’idees amb ulls sanguinolents de por. Bramen venjança i prostitueixen el país que els ha vist néixer. Han vestit Espanya amb les pitjors camises blaves arnades de vells records de dictadures.

Mentrestant, molts catalans transitem cap la incertesa sense saber que ens espera al darrera de la foscor o després del telenotícies. No sóc cap heroi, sóc més covard que valent, però vull poder explicar-li algun dia al meu net que no vaig perdre la dignitat fins i tot en els moments més difícils. De nou, he trobat consol en paraules poètiques. Agreixo l’encert d’un amic en enviar-me uns fragments del salm 10 (9B). Belles paraules que aporten ales a l’esperança per suportar l’espessor del moment. No vull ser un vell vençut, per això elevo en la nit un cant a crits.

Com és, Senyor, que us quedeu tan lluny,
que us amagueu als moments de desgràcia? 

L'impiu, insolent, persegueix el desvalgut,
se n'apodera amb les intrigues que trama.
I tota hora la intriga vicia els seus camins.
Pensa en el seu cor: “Déu se n'oblida,
aparta els ulls i no veu res”. 

Té la boca plena de malediccions,
d'enganys i violència;
amaga sota la llengua conjurs i maleficis.
Es posa a l'aguait a l'entrada del poble
per assassinar d'amagat l'innocent. 

Alceu-vos, Senyor, esteneu la mà,
no us oblideu de l'indefens.
Senyor, desarmeu el dolent,
que respongui de la seva impietat. 

Heu sentit, Senyor, el desig de l'indefens:
enfortiu el seu cor, escolteu-lo,
per fer justícia al pobre i a l'orfe,
que mai més no els faci por l'home que és terra