Vés al contingut

Quan s’acosta Nadal, algunes persones tenen interès a fer rebrotar el debat sobre el sentit laic o religiós d’aquesta festa cristiana. Hi ha gent, pel que es veu, preocupada per aquesta qüestió. Aquest és el cas de Mesa del Parlament de Catalunya que ha decidit, en nom de la seva manera d’entendre la laïcitat, renunciar al Pessebre, en nom de la laïcitat de la institució, i sí posar un immens avet en seu parlamentària. Curiosa elecció perquè la tradició de guarnir el temps de Nadal amb un avet també és cristiana, però del nord d’Europa. No vull reflexionar sobre la simbologia el binomi Pessebre o avet, sinó el raonament particular i singular de la Mesa del Parlament sobre la laïcitat.

Penso que els diputats de la Mesa no s’han adonat com la diversitat religiosa del nostre país ha contribuït a desenvolupar un nou concepte de laïcitat. Ara vivim en un temps de laïcitat inclusiva i oberta a integrar les aportacions dels valors religiosos al projecte de convivència. Però la Mesa del Parlament es mou en uns paràmetres de laïcitat excloent, segons els quals la laïcitat vol dir abolir, en nom del respecte i integració, qualsevol referència al fet religiós de l’espai públic. Per sort la maduresa democràtica de la societat permet abordar avui aquesta qüestió des d'una perspectiva diferent de com s'havia tractat en el passat. La normalització de la secularització en la societat ha creat un nou marc de referència per a aquest tipus de debats. Això és important en un país com el nostre, on des de sempre ha existit una història embastada de successius i dramàtics enfrontaments amb el fet religiós com a protagonista.

Aquesta nova comprensió de la laïcitat, que es pot definir com a laïcitat oberta o inclusiva, admet l’existència a l’espai públic d'una pluralitat d’identitats, entre les quals les referides a les creences tenen també cabuda. S'accepta l'altre com a diferent amb la possibilitat de construir conjuntament un projecte comú de convivència basat en un marc ètic compartit. El retorn d’algunes persones al fet sagrat i la presència dels referents religiosos a l'esfera pública és una resposta a la desorientació de significants del nostre temps resultat de la incapacitat de la raó laica de construir un món just i en pau. Davant dels greus problemes amb què s'enfronta la humanitat, en lloc de discutir sobre la solidesa i la rellevància de les diferents cosmovisions, té més sentit que aquestes descobreixin com entendre's per resoldre els importants reptes del món d'avui. La laïcitat inclusiva, la laïcitat positiva, accepta i assumeix el paper rellevant que poden desenvolupar les diferents tradicions religioses juntament amb altres aportacions del pensament contemporani a construir un món més humanitzat. És una laïcitat que no l’importa que les diferents religions es manifestin en l’espai públic i no rebutja que les institucions públiques siguin receptives i receptores del valor dels significants religiosos per vertebrar la convivència cívica.

La laïcitat inclusiva té una comprensió positiva del fet religiós. És una laïcitat basada en el respecte. Reconèixer el respecte com a fonament de la laïcitat permet desplegar la laïcitat de la trobada, respectuosa amb les religions, les manifestacions públiques i les conviccions, i l'enriquiment que emergeix de l’encontre de les creences i cosmovisions presents en la societat. Les religions no han d'estar recloses a l'espai privat de la consciència, ni negar la seva petjada com a presència en les manifestacions de cultura popular. A casa nostra les nostres tradicions culturals reflecteixen anys de construcció d’una identitat en la qual la religió cristiana ha tingut un paper rellevant. La presència d’un Pessebre hauria de tenir el mateix respecte, com la participació de les institucions públiques en la festa de la fi del Ramadà dels musulmans, la consideració vers els jueus en les seves festes tradicionals i així amb les altres religions. En tot cas, la laïcitat inclusiva entén que les religions estan en l’espai públic i s’integren en el batec de la societat. Aquesta nova laïcitat fa possible la convivència de totes les cultures i confia que aquestes, junt amb altres maneres d’entendre l’existència humana, faran possible la convivència cívica. A Catalunya, per més que ho hagi decidit la Mesa del Parlament, un avet no podrà substituir mai el valor significant d’un Pessebre.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.