Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Amb la mort d’en Josep Dalmau se’n va una part de la biografia de moltes persones. Molts som els que hem tingut la sort i el goig de conèixer i col·laborar amb alguna de los moltes causes que impulsà. En Josep fou un activista en estat pur. Fa anys, quan et trobaves a mossèn Dalmau havies de tenir la ploma preparada perquè segur que acabaves signant un manifest, una carta de protesta o l’adhesió d’una campanya que d’entrada semblava impossible. Perquè, moltes de les iniciatives que impulsava estaven plenes d’il·lusió i somnis esperançats. Fou un defensor aferrissat de les accions pacifistes i no violentes com ho demostrà al llarg de la seva vida. Amb el seu amic Lluis Maria Xirinacs feren un vaga de fam a Santa Cecília de Montserrat per exigir la derogació del Concordat entre l'Estat espanyol i la Santa Seu. Segur que sabrien que no ho aconseguirien, però estaven convençuts que calia fer-ho.

 

En Josep Dalmau fou un cristià compromès tal com ho foren molts capellans de la seva generació. Lluità per renovar l’Església i fer del seguiment de la causa de Jesús el nord de la seva vida. Home d’idees profundes, meditades en un país gris, però  il·luminades pel seu entusiasme. Sempre fou coherent amb les seves idees. No dubtà de promoure amb als seus  amics capellans antifranquistes, Ricard Pedrals, mossèn Totosaus i Jordi Llinona, una marxa de protesta per les tortures de l’estudiant comunista Joaquim Boix. Fou la coneguda manifestació de capellans per la Via Laietana. Mai s’havien vist tantes sotanes corrent perseguides per la policia franquista com aquell dia. Mossèn Dalmau animà moltes i diverses iniciatives eclesials, polítiques i socials. Coincidirem en el consell de redacció de la nova Correspondència de Diàleg Eclesial amb l’Àlvar Maduell, Carles Flavià, Joaquim Cervera i altres donant continuat a la revista endegada anys abans per Oleguer Bellavista. Foren uns anys de molts projectes i activitats entusiasmades per aixecar el to de l’església diocesana que cercava trobar-se a si mateixa. En totes elles, tard o d’hora, apareixia mossèn Dalmau.

 

En els meus anys juvenils, temps de lectures formatives intenses, alguns dels llibres de Josep Dalmau m’ajudaren a educar el meu esperit inquiet. Recordo amb satisfacció intel·lectual la lectura dels llibres “Distensions cristianomarxistes”, “Agonia de l'autoritarisme catòlic” i el “Contrapunts al "Camí" de l'Opus Dei”. Vaig col·laborar amb mossèn Dalmau en l’àmbit polític en el Grup de No Alineats de l’Assemblea de Catalunya, conegut també com el grup de cristians independents, impulsat per Agustí de Semir, Ricard Lobo, Jaume Rodri, entre altres, que, com no podia ser d’altre manera, ens reuníem religiosament en uns locals de la parròquia de sant Elies que, casualitats de la vida, havien estat les antigues txeques de la FAI durant la Guerra Civil.

 

En Josep Dalmau posà el seu activisme al servei de la recuperació de les llibertats de Catalunya i la construcció d’un estat català. Fou un activista per la independència quan això era un cosa de pocs i mantingué el seu compromís en una època on el catalanisme s’acomodava a la disciplina tranquil·la del peix al cova. Encara dec tenir entaforat en algun lloc de casa el carnet d’identitat de l’Estat català personalitzat que em dóna en Josep. Foren també els anys de les comunitats de base, les cèl·lules de la renovació eclesial d’aquell temps, en Josep Dalmau animava a cercar la plenitud de la fe a través de la renovació de la gràcia i la fidelitat al servei del poble català. Fou l’ànima de la Comissió de Serveis a les Comunitats de Bases. A Gallifa, on tenia la seva parròquia de tota la vida, pogué crear el santuari ecològic del castell de Gallifa amb la seva Mare de Déu de l’Ecologia. Gran encert de Josep Dalmau d’impulsar aquesta devoció mariana. Fa quasi un any coincidirem en una cerimònia singular on no m’esperava trobar-me’l.  Fou un retrobament afectuós i un comiat. Amb la mort d’en Josep Dalmau s’ha apagat un estel de gràcia en el meu firmament de la vida. Que el cel sia.