Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui és la Mare de Déu de Montserrat. Festa gran al Monestir de Santa Maria de Montserrat. Els pelegrins omplen places i la basílica barrejant-se amb turistes que desconeixen la significació de la diades; alguns excursionistes poden caminar pels senders i pocs escaladors grimparan per les parets de les agulles. Montserrat pedres vives és una bona metàfora per expressar el que és aquesta muntanya: natura, cultura i espiritualitat. Aquesta realitat complexa, mantinguda i potenciada durant anys gràcies a l’esforç continuat de la comunitat benedictina, amb els suport institucional de les institucions catalanes, ha fet del monestir i santuari de Santa Maria Montserrat un símbol que evoca sentiments i un espai natural que genera emocions.

Montserrat és un àmbit natural que conrea la dimensió espiritual de les persones. La comunitat benedictina ofereix la serenor del cor monàstic; a través de la seva pregària i de l’acompanyament ajuden a les persones a descobrir la dimensió transcendent. El caràcter obert i dialogal de la comunitat possibilita que tothom trobi el seu lloc a Montserrat, al marge de les seves creences particulars. Tothom es acollit i estimat pels monjos de Montserrat. Montserrat és de tots, deia un antic lema. Per la seva part, tota la muntanya és una invitació a contemplar la majestuositat del misteri de la natura. Cada mirada a les agulles, al paisatge montserratí per excel·lència, és una proposta a la contemplació. El plaer de la contemplació d’aquesta estètica emociona i ajuda també a alimentar els sentiments interiors de les persones. Gràcies al compromís de la comunitat monàstica d’estar al servei de Catalunya, Montserrat ha esdevingut un referent que unifica sentiments de pertinença al poble català. El Virolai, cant de lloança a la Mare de Déu, és cantat pels catalans al marge de les seves creences personals. A través del Virolai els catalans expressem el sentiment de sentir-nos membres d’un poble amb els seus valors, tradicions i identitats nacionals.

Sovint faig la meva particular visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat. Quan puc em prostro al seus peus o contemplant el seu somrieu complaent, sempre li demano alguna intercessió, però bàsicament em procuro lliurar en esperit per tal de sentir la seva interpel·lació. Després d’un temps de silenci expectant tinc la percepció de viure unes meditacions que acostumen a encertar el sentit dels meus estats interiors. Si estic amb la comunitat monàstica al mati demano a la Mare de Déu de Montserrat que m’acompanyi durant el treball de tot el dia. Abans de Laudes al visitar al cambril presento tot el dia per endavant com ofrena de santificació. Al vespre, quan el silencia envaeix l'estança de la Mare de Déu, quan les febles llums dels lampadaris conviden a una pregària íntima i espontània, és un moment de mirar el dia que es clou i intercedir per la pau i al bé al món. Es una pregaria breu en la qual, al final de tot, hem deixo reposar confiadament a les seves mas.

És en aquest moments quan experimento la petitesa de la meva existència. Es quan prenc consciència de la dinàmica del provisional i assumeixo la possibilitat de que Déu es deixi trobar en allò que faig. És en aquests moments quan hem sento feble i fràgil tot afirmant la fortalesa de la fe. Per això necessito abandonar-me a la misericòrdia de la Mare de Déu. Sabent que ella m'acull i esdevé atenta al meu prec. Confiar en la Mare de Déu de Montserrat no és un refugi ni una escapatòria de les meves responsabilitats. Però és una renovació del seu fiat per tal que jo, des dels dons que tinc, pugui “aixecar de la pols al desvalgut i treure el pobre de la cendra”. Per això demano a la Mare de Déu de Montserrat que em defensi “dels enemics espirituals i temporals” i em doni la fortalesa necessària per tal de mantenir-me en aquella “fe que enfonsa les muntanyes i omple les valls i fa planer el camí de la vida”.

Moltes felicitats a totes aquelles realitats que mantenen viu aquest Montserrat que tots portem al cor. Per molts anys puguin oferir aquest servei al país. Avui, de manera particular, cal felicitar a les comunitats benedictines de la muntanya de Montserrat. La comunitat de Santa Maria de Montserrat perquè han estat fidels a una tradició monàstica, han mantingut viu el diàleg creient amb la realitat de Catalunya i han sabut proposar camins de fe que ajuden a humanitzar la societat. Per la seva part, la comunitat benedictina de Sant Benet de Montserrat ha esdevingut un centre de pregària viva i la seva mirada contemplativa, feta des de la sensibilitat femenina, ha obert l’horitzó espiritual dels catalans contribuint també a fer de Montserrat el nostre Sinaí.