×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

M’he permès fer un títol manllevant un concepte del món del bàsquet per l’afició que el nou director general d’Afers Religiosos, Marcel·lí Joan, té a aquest esport. El DOGC ha publicat avui el seu nomenament per assumir la responsabilitat d’assumir la direcció política d’afers religiosos del govern de Catalunya. Ben segur que en Marcel·lí serà un bon base per donar joc a la única direcció genera d’Afers Religiosos de tot l’Estat. Ni el govern de l’Estat en té, la seva antiga direcció general fou baixada al rang de Subdirección General de Relaciones con las Confesiones. Estic convençut que el bon amic Marcel·lí sabrà conduir amb encert, com ha sabut fer en tantes de les múltiples iniciatives que ha promogut dins de l’Església catòlica. Conec la seva extraordinària capacitat de treball i la seva facilitat per iniciar projectes de tot tipus. Sap moure els fils allí on ningú sap veure’ls i té l’encert de trobar els desllorigadors dels assumptes més enrevessats. Quan la seva mirada resulta de difícil qualificació i va acompanyada d’un mig somriure enigmàtic vol dir que en Marcel·li fa estona que ha resolt un problema abans que la resta sabéssim que existia.

He coincidit amb en Marcel·lí en moltes reflexions i en més d’un ardit o estratagema per renovar l’Església catòlica de Catalunya i combatre els intents de frenar l’esperit conciliar. En algunes no ens hem sortit, però tot i així hem aprés a descobrir els plecs de la història quotidiana de moltes misèries per més que algunes d’elles es camuflessin sota la misericòrdia cristiana. En Marcel·lí és una persona pacient, que sap gestionar hàbilment el silenci, pragmàtica, fidel i lleial. És memòria viva del pensament i acció del recordat bisbe Joan Carrera o de l’energia intel·lectual de l’Albert Manent. Ha sabut traslladar els seus ideals en el Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans del qual ha estat ànima en els darrers anys. La seva fidelitat pràctica l’animà a facilitar cobertura al govern de la diòcesi en l’època complicada del cardenal Carles. Foren moments difícils on la lírica quedà anul·lada per la particular visió eclesial d’aquest bisbe i cardenal. Quan la via s’estroncà el Marcel·lí sabé reinventar-se sense perdre la fisonomia i identitat pròpia.

Al capdavant del Grup sant Jordi ha sabut mantenir viu un debat renovador del catolicisme català. Els nostres camins han coincidit en moltes activitats i quan ha fet falta ha estat al davant d’iniciatives mil per construir una església catòlica més conciliar. Ara, en aquesta nova etapa caldrà ampliar el seu horitzó de coneixements a altres confessions i tradicions religioses, algunes molt diferents a les realitats catòliques que tan bé coneix. Però, no és un estrany en aquest món de la diversitat religiosa. En altres moments de la seva vida professional, fou un fidel col·laborador en l’etapa de la primera secretaria d’Afers Religiosos de la Generalitat impulsada per Ignasi García Clavel durant el govern de Jordi Pujol. Foren moments de gran creativitat perquè tot estava per fer. Després, pot ser més indirectament o discretament, ha participat en les iniciatives de la governança pública en favor d’aquest pluralisme religiós. Segur que ara, tot i que les circumstàncies siguin diferents, sabrà trobar el camí a seguir per fer de la diversitat religiosa un valor per la construcció de la convivència a Catalunya. Perquè això és el que s’espera d’un bon base en el basquet: pujar la pilota fins al camp contrari i dirigir el joc d'atac del seu equip, manant el sistema de joc.