Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

He llegit, durant aquests dies de Quaresma, el sermó 14 del recull De pauperum amore del bisbe Gregori Nazianzè (segle IV). Les seves reflexions són ben actuals pels individus d’avui. El bisbe Gregori adverteix que no podem tornar-nos mals administradors del que Déu ens ha donat. En cap cas, ningú pot retenir el que no li pertany. Al contrari, cal “imitar l'equitat de Déu”. Si ho fem, diu Gregori Nizianzé “no hi hauran pobres”. No ens hem d’esmerçar “amuntegant tresors i vetllant-los, mentre hi ha qui passa necessitat”. Els profetes han avisat que aquesta actitud no plau als ulls de Déu.

Hem d’estimar i obrar “segons la llei primera i suprema de Déu, que fa ploure sobre justos i injustos, fa sortir el sol igualment per a tots”. L’obra divina és igualitària i justa. No discrimina ni fa favoritismes ni exclusions. “Ha deixat lliures les fonts, els rius i els boscos per a tots els vivents de la terra, l'aire per als éssers alats i l'aigua per als de vida aquàtica.” La vida és una oferta gratuïta feta per Déu “amb esplendidesa i abundor” pel gaudi de les criatures vivents sense excepcions. La justícia divina és tan entenedora com repartir els bens de la creació “sense fer discriminacions, de manera que dóna proporcionalment a cadascú el que necessita, i manifesta a tots les obres de la seva bondat.” Aquesta és la equitat que complau a Déu.