Vés al contingut

“S’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre”. Aquesta darrera frase del Magníficat de Lluc fa sentir-nos fills de la promesa. Els cristians formen part d’un llinatge que representa una continuïtat en l’esperança de la salvació. Som hereus de les successives promeses fetes per Déu al llarg de la història de la humanitat. Al llarg de la història d’Israel trobem que Déu s’adreça al seu poble per prometre-li el perdó dels seus pecats i la salvació. Déu no respon per encàrrec de les persones o pels seus improperis. Davant dels retrets Déu s’amaga, està ocult, però això no vol dir quiet o impassible..

Déu s’acosta al sofriment de la humanitat i pren la iniciativa de la salvació. No actua per reacció imperativa. Davant l’experiència del possible abandó de Déu, el poble espera la seva actuació fins i tot en el moments d’exili. L’esperança no està defraudada perquè Déu es fa present al seu poble de moltes maneres. Els profetes ens recorden la presència operant de Déu en la història de la humanitat. Aquesta presència activa de Déu arriba a la màxima expressió en la seva encarnació per compartir la pròpia història de la humanitat. Així, la salvació promesa al poble creient esdevé promesa feta història, de tal manera que Jesús, el Déu fet carn humana, ens mostrarà amb el seu testimoniatge, no la història de la Salvació, de la qual tots en formen part, sinó la Salvació en la història. Permeteu-me proposar-vos un petit text com proposta de meditació davant de l’encarnació de Déu. És un text de Sant Beda el Venerable, “consagro agraïdament tot el que visc, sento i comprenc a la contemplació de la grandesa d’aquell que no té fi, ja que el meu esperit es complau en la divinitat eterna del mateix Jesús”. Caminem cap el Nadal.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.