Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Fa poc vaig estar llarga estona donant voltes pel camí del Rosari Monumental del camí de la Santa Cova. Lloc on la tradició popular suposa que es trobà la Mare de Déu. Tradició que, pel que vaig poder escoltar entre alguns peregrins a la Santa Cova, és tinguda com a certesa. En el temps que vaig estar per allí vaig confirmar el que ja havia vist en altres ocasions: la important devoció que moltes persones mostren al fer aquest camí. Hi ha algunes que peregrinen a la Santa Cova descalços, altres porten rams de flors a la Mare de Déu i altres encenen llantions al peu de la Santa Imatge que hi ha a la cova. Molta gent pregant.

Aquesta devoció, expressada de moltes maneres evidencia l’atracció que la Mare de Déu de Montserrat segueix exercint. A la mateixa hora, ben segur que la basílica estava plena durant la missa Conventual, el tren cremallera anava de gom a gom. Però també estava ple el camí de la Sant Cova i la petita capella de la Santa Cova. No tot eren turistes, hi havia gent que expressava la seva fe a la seva manera. Els misteris del Rosari Monumental, que és el que a mi m’interessava estudiar ahir, rebien poca atenció. Tot i que l’excepció era el V misteri de Dolor pel seu fotogènic emplaçament.

Fa uns dies, un bon amic no creient, va fer-me adonar de la importància que tenia anys enrere la pietat popular i, de manera especial, processons com els Via Crucis o aquells rosaris que eren també peregrinatges. Avui, en nom de moltes modernitats mal païdes, em pres distància d’aquesta devoció popular i, més d’un cop, ha estat judicada amb to burleta. Ahir, assegut en el banc gaudinià del Primer misteri de Glòria, contemplant el llenguatge misteriós d’aquelles estàtues vaig preguntar-me ¿realment fa nosa aquesta devoció popular? ¿a qui molesta? ¿per que no potenciar les existents i recuperar algunes tradicions perdudes?.