Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ahir, gràcies a l’amabilitat de l’Apostolat del Mar, vaig participar en una taula rodona amb un jueu i dos musulmans per parlar del diàleg interreligiós i la convivència. L’ajudant de rabí de la comunitat israelita de Barcelona, Jorge Burdman, aportà una visió original i molt interessant del sentit de la diversitat religiosa. Referint-se a les religions monoteistes comentà que totes tres, cristians, jueus i musulmans tenen uns referents a partir dels quals s’articulà cada una de les religions. Els cristians tenen a Jesús, els jueus a Abraham i els musulmans a Muhammad. A partir d’aquestes persones es desenvoluparen aquestes religions i es consolidaren com les grans religions de la humanitat en relació a un Déu creador.

A més, les religions monoteistes, afirmà Burdman, tenen en comú, tal com es pot llegir en els seus llibres sagrats, de situar l’origen de la humanitat en l’acte creador de Déu. En el Gènesis Déu creà el món, els ésser vius i, culminant la seva obra,  creà a Adam i Eva. Les religions monoteistes assumeixen el sentit d’aquest relat poètic de la creació. Sobre aquesta qüestió les tres religions es reclamen continuadores de la vida engendrada en el primer home i la primera dona de la humanitat. L’originalitat, i saviesa, del punt de vista de l’ajudant de rabí Burdman, fou constatar que Déu no creà cap religió. Déu creà un home i una dona a partir dels quals la humanitat es desenvolupà i poblà la terra. En aquest gest creatiu, el Déu confessat per cada una de les religions monoteistes es compromet amb la humanitat a partir d’infondre vida i coneixement a una dona i a un home. Per això, les religions quan dialoguen no han de perdre de vista dues coses: que elles són fruit de la creació humana, no de la inspiració divina, i que la creació divina foren un home i una dona germen de la humanitat. Per això les religions quan dialoguen han de preguntar-se que poden fer conjuntament per humanitzar.