Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

¿Què fer per sortir de la crisi, de les múltiples crisis que ens envolten? Moltes persones es fan aquesta pregunta. Hi ha tantes respostes com analistes i experts que opinen. Unes respostes proposen camins molt tècnics, únicament compresos pels especialistes. Però hi ha altres respostes que, sense negar la necessitat de la reflexió tècnica, senyalen altres direccions. En aquest sentit són interessants les reflexions que reiteradament a fet enet XVI i que estan ben sintetitzades en l’encíclica “Caritas in veritate”

Els cristians catòlics hauríem de proposar amb convenciment que en la Doctrina Social de l’Església hi han algunes pistes per sortir de la crisi. Hi han indicacions i suggeriments que permeten analitzar la crisi des d’una perspectiva integral (holística). Ja que la crisi és avui un sotrac profund de tot un sistema que ens creiem immutable. El sistema està en crisi perquè s’ha col·lapsat l’economia, hi ha desconfiança política i els valors forts s’han tornat líquids. .Per això ara es el moment perquè els cristians defensem el sentit del cristianisme social. Aquell cristianisme que va tenir el valor de proposar, després de la II Guerra Mundial, un camí per enfortir l’Estat el Benestar i encetar el camí de la construcció de la unitat europea.
 
Ara és el moment perquè l’Església catòlica torni a parlar, amb convenciment i entusiasme, a la societat contemporània del missatge social del cristianisme. Missatge que neix de la contemplació i compassió davant del sofriment del germà, que troba el seu sentit en el Sermó de la Muntanya i que s’exemplifica en les paràboles del judici final i del Bon Samarità.