Costa estimar als enemics

Volia dedicar el primer comentari després del repòs reparador del mes d’agost a reflexionar sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils des d’una perspectiva diferent a la que ha estat habitual en aquests dies. He trobat a faltar, al menys d’una manera explícita, un exercici de misericòrdia vers els terroristes. Estic convençut que aquesta afirmació pot sorprendre i molestar. Intentaré explicar-me per evitar interpretacions equivocades de les meves paraules o malentesos contraproduents. Vagi per davant el meu total i absolut refús de tota violència, sigui quin sigui el seu origen. El terrorisme no és admissible des de cap perspectiva. Durant els següents dies de l’atemptat a Barcelona he anat diverses vegades a la Rambla i he llegir els escrits de solidaritat escrit anònimament pel ciutadans en record de les víctimes. Molts d’aquests escrits afirmaven que no es podia respondre a la violència amb odi, contra el terror calia estimar.

Això mateix és el que diu l’evangeli. “Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen” (Mt 5,43-44) perquè “si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair?” (Lc 6,32). Jesús ens recomana estimar als enemics. Entendre aquestes paraules costa després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Però, ho hem de fer convençuts. ¿Què significa estimar-los? ¿estimar vol dir perdonar-los? Hem de respondre aquestes preguntes perquè del contrari, els eslògans de rebuig a l’odi seran paraules estereotipades, buides, sense capacitat de transformació social i de les ànimes. La mirada cristiana als fets de Barcelona i Cambrils obliga a introduir aquesta dimensió, tot sovint oblidada, fins i tot per les autoritats religioses en les seves cerimònies de record de les víctimes. Algú ens hauria d’explicar com podem estimar els terroristes que assassinaren a innocents a la Rambla barcelonesa i al Passeig Marítim de Cambrils.