De nou, el president de la Conferència Episcopal Espanyola irromp abruptament en la política amb unes estridents declaracions en el marc de la conferència "El col·lapse de la democràcia", on entre diversos arguments sobre el moment sociopolític afirma: "Quan un Estat oblida l'ètica es converteix en una banda de lladres; a les proves em remeto". Cal fer una precisió, però, abans d’entrar al fons de la qüestió. A Espanya, el que és considerat Reino d’Espanya, qui es refereix al parlar d’Estat?, o quines proves es refereix? A Espanya, reben la consideració d’Estat totes les estructures de govern polítiques que vetllen pel bé comú. Dit d’una altra manera: l'Estat és el conjunt de totes les administracions públiques que governen el país. Això inclou el Govern central, el Parlament, els jutges, la policia, l'exèrcit i també tota la xarxa de funcionaris i per extensió, degut el disseny institucional, també engloba el conjunt de governs i administracions autonòmiques. És la maquinària burocràtica i de poder que fa funcionar el país del dia a dia. També pot entendre’s com Estat, des d'una perspectiva més centralista o nacionalista espanyola, la màxima expressió de la sobirania i de la unitat del país, l'ens que garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
Quan l’arquebisbe Argüello parla d’Estat a què es refereix? En aquest cas, i a tall especulatiu m’atreviria a dir que, segurament les seves paraules són una referència el·líptica al govern socialista de Pedro Sánchez. Perquè, del contrari, en el cas del concepte ampli d’Estat, aquest bisbe seria un abanderat del sentiment anarquista més pregonament ibèric. Però, anem a la qüestió de fons.
En nom de qui parla l’arquebisbe Argüello? Els ciutadans d’aquest país entenen que les seves paraules estan pronunciades com a representant màxim de l’església espanyola, i per això les seves declaracions, en tot moment, s’haurien de suposar que són dites a partir del principi de sinodalitat eclesial. Les seves darreres afirmacions contra el govern del PSOE estan en la línia d’altres que ha fet darrerament. Pel que ha dit en aquesta conferència, a l’arquebisbe Argüello se li podria aplicar, o al menys a mi m’ho sembla, la dita castellana “Cree el ladrón que todos son de su condición”. El que ha expressat només ho puc entendre com una aportació a la iniciativa empresa per José Maria Aznar quan va proposar: “el que pueda hacer haga” .
Aquest eclesiàstic està al servei, sense embuts, de l’àmplia causa de la dreta espanyola contra el govern socialista. Si ho té tan clar i creu que ha de seguir en aquesta línia de denúncia, que plegui com a President de la Conferència Episcopal Espanyola i s’esculli en lloc seu una persona que respecti la neutralitat del càrrec. Segur que hi ha altres bisbes que seran més responsables a l’hora de representar l’episcopat espanyol. La gravetat de les seves paraules haurien de trobar una immediata resposta per part dels seus companys en l’episcopat, aclarint si el que expressa representa l’opinió del col·lectiu eclesiàstic. Els bisbes no poden ser indiferents davant l’actitud política, clara i descarada adoptada de l’arquebisbe Argüello.
Temàtica
Grups
