Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La festa de Tots Sants té una intensitat litúrgica excepcional plena d’emotivitat. Tot celebrant aquesta festa, plena de significació popular, he llegit una reflexió de sant Bernat entorn a aquestes festes cristianes la qual he trobat molt adient per recuperar el sentit de celebrar aquestes diades, especialment quan manifestem evocar els sants que ens han precedit. ¿Què en treuen els sants quan els recordem i lloem?, ¿que en traiem nosaltres?, ¿per què cal fer aquestes celebracions?. Venerar els sants ens proporciona un bé espiritual, diu sant Bernat. El seu record reverenciat desvetlla i estimula en nosaltres el desig de fruir de la seva companyia. Perquè manifestem, d’alguna manera, voler participar, formar part del seu esperit santificat. Així és com ens sentim en comunió amb ells o, millor dit, volem estar-hi. Ens situem en el camí d’esdevenir església de sants perquè volem participar d’aquesta santedat.

El record dels sants ens ajuda a cercar allò què és de dalt, allò que dóna vida i llum quan la fosca ens empresona. En aquests moments els sants ens indiquen el camí a seguir, les insinuacions de vida que s’amaguen darrera de gestos i compromisos. Diu sant Bernat que no hem desitjar només la companyia dels sants, sinó posseir la felicitat que tenen ells. Ambicionar la felicitat dels sants és treballar en el pla de Déu que estima i vol que les persones ens estimem. Jesús és el camí i la porta que s’obra per entendre la felicitat dels sants. Quan ens obrim a l’amor llavors ens apropem a la plenitud del sants que avui hem celebrat.