A TRES QUARTS DE SIS

A tres quarts de sis tots dormen. Tots, no, que tu ja estàs despert, i has sortit de l’habitació sense fer soroll, quasi de puntetes. Et rentes la cara i vas a l’altra banda del pis, a l’estudi. Llibres, papers, ordinador.... i la icona de la Mare de Déu. Encens la llumeta i apagues la llum. Silenci, tot fosc, menys la flama, menuda i valenta, com la teva decisió i les ganes, les immenses ganes de trobar-te amb Ell.

Ningú ho sap. No ho diries tampoc a ningú, al menys de moment. Però és que passa una cosa molt rara. Estàs enamorat.... si, enamorat del Crist. Segurament seria massa difícil d’explicar i més difícil encara d’entendre, per un racionalista hi trobaria moltes explicacions més o menys fonamentades en Freud.

És una hora molt especial. Un temps de intimitat i relació sense mots. Es va iniciar quasi sense adonar-te. Bé, tens molt clar que no és cosa teva, que va ser Ell qui va començar. Ja fa una colla de segles... i quina cosa més notable !, durant tants anys sembla que sempre Jesús ha enamorat a moltes persones, homes, dones, joves i grans, nens també. Com és que passa això ? No el veig, no l’escolto, no el toco,...però hi és, Saps que hi és, sempre, però es veu que a tres quarts de sis potser hi és d’una manera més intensa. Com que tanta gent està dormint, li deu fer més gràcia.

Vas repetint mentalment “la pregària de Jesús”, cada cop més lentament fins que ja ni dius les paraules, ho dius tan sols respirant. Ho dius amb la vida, la teva vida. Hi ha dies que sembla que arriba al cor un caliu especial. Altres dies més aviat sembla de roca, de granit o marbre. És igual. Bé, no del tot igual, certament, ja que prefereixes l’escalfor o la fredor; però no importa massa, ja que no és el que cerques, sinó a Ell.

Avui, però, quan ja era cap un quart de set has tingut una certa impressió. Una resposta segurament al que havies pensat a l’entrada de l’estudi. Pensaves que era una cosa ben curiosa que sense veure’l, sense escoltar la seva veu i tocar la seva persona, Ell hi era, et semblava una mica rar, i ara penses, o t’ajuda a pensar, que Ell hi és en els que veus, en els que escoltes, en els que toques, i de forma molt especial els més pobres. Hi és; ho va dir Ell.
Ostres !! Jesús avui m’ha contestat.

Cap a les tres de la tarda quan tornes a casa després de tantes classes en el metro penses: Ostres!! Jesús avui m’ha aclarit un dubte. I tant que hi és.