Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La teva àvia tenia una cara molt arrugada. Sempre deia que les arrugues li van començar els anys de la guerra i li van quedar ja per sempre. Devien ser els anys 40 del segle passat. Era una dona baixeta, encara que a la fotografia que hi havia al menjador de casa seva –una fotografia antiga, d’aquelles de color groc, que era la del seu casament– s'hi veia que va ser una noia molt guapa. Esvelta,  vestida de negre. Es veu que moltes vestien d’un negre llampant el dia de la boda.

La teva àvia sabia moltes coses. Quan anàvem a casa seva, després de córrer i jugar, li demanàvem que ens expliqués coses. Estava asseguda en una cadira baixeta al costat del foc a terra, que anava alimentant i remenant amb aquella traça de qui ho ha fet infinites vegades.

Ens parlava dels temps antics, de les tartanes, de fer punta al coixí, de la festa major, dels seus pares i de les seves amigues. Segur que era molt simpàtica, potser la cap de la colla. Aquelles noies no paraven de mirar i comentar tot el que passava. Mai ens va parlar de la guerra. Ja no li preguntàvem; ens va dir un dia la teva mare que havia perdut un fill al front de Lleida.

Fa molts anys ens va parlar del Nadal de quan era petita i nosaltres l'escoltàvem bocabadats. Es veu que s’ho passaven molt bé, encara que feia un fred que pelava. Un Nadal tan diferent del nostre! Ens deia que el moment més emocionant, que cap Nadal es treu del cap, era a la missa del Gall, quan anaven a fer un petó al Nen Jesús. Una vegada, no recorda perquè, es va posar a plorar, i deia que sentia dintre seu un amor tan gran que arribava fins al bestiar que tenien al corral del costat.

Avui, quan he anat a besar la imatge del Nen Jesús, he recordat el que la teva àvia ens va explicar, en especial el fet que sentís un amor tan gran que arribava als animals del corral. En aquell temps ningú parlava d’ecologia. Segurament va ser una inspiració profètica. En el món nou que Jesús ha vingut a portar ningú queda exclòs si ell no vol. La humanitat, la natura, els éssers vius, som tots estimats per Déu i això és el fonament de la missió de Jesús. Aquell bes va ser un do místic, encara que ella ni tan sols sabia el sentit d’aquesta paraula.