Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Preguntaren al foll per quins

senyals era conegut el seu amat.

Respongué i va dir que per

misericòrdia, per pietat i perquè

la seva voluntat resta essencialment

sense cap canvi. 

(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 161.)

 

Meditació

         Sobre Jesús es va crear una gran expectativa. Un dia, en mig de la multitud, uns entesos de les lleis li van demanar que fes un gran senyal en el cel, un fet clar i immens que mostrés que Ell era l’esperat, l’alliberador definitiu, la veritat absoluta.

         També ens passa una cosa semblant. Volem signes portentosos, demostracions en les quals tot s’evidenciï, èxits decisius... Com ens enlluernen, aquests focs artificials de la raó! Precisió, exactitud, contundència! Potser ja no ens caldria cercar més, ni dubtar; però no esperem senyals espectaculars.

Tres són els signes de Déu, segon ens senyala Ramon Llull: la misericòrdia, la pietat i una voluntat sense canvi.

         La persona que ha anat treballant el seu cor en el camí de la misericòrdia va essent un signe de Déu. Potser aquesta persona no se n'adona o potser sí que  es conscient. En la mida que el seu cor és misericordiós va mostrant un senyal de Déu. Com pot l’Amat no ser misericordiós si és Amor?

         La pietat es mostra de formes i estils diferents, i es concreta en humilitat, relació, escolta atenta, pregària, celebració, respecte i aquella actitud del savi que ni sap que ho és... Aquesta pietat secreta, popular, sense cap pretensió de ser la millor, aquesta és signe de Deu. Com no pot ser Pietat el que ha mort en la creu perdonant els botxins i donant la seva vida, tota?

         “La seva voluntat resta essencialment sense cap canvi”. Expressió fonda i bella de Ramon Llull sobre l’Amat. És que l’Amat pot deixar d’estimar? El seu amor és indefugible, essencial. Signe de Déu són aquests amors universals i sempre creixents en la vida.