Protocols

Infinits protocols: sanitaris, laborals, de seguretat, sobre vehicles, operacions bancàries, empresarials, educatius, socials, municipals, etc. Mancaria un nou protocol per fer nous protocols.

Pel que sembla, doncs, tot o quasi tot ha estat pensat pels experts, els experimentats, els savis. El ciutadà/a és millor que no pensi, que no es preocupi, que sigui fidel obedient al protocol, que es deixi conduir, com un bon robot.

Evidentment que molts protocols avui poden ser útils i fins necessaris no sols en situacions normals, sinó sobretot en determinades emergències. Quan manquen, la seva absència provoca una generalitzada indignació.

Alerta! Que els humans no som màquines, sinó persones, que volem també ser lliures i en moltes coses decidir segons els nostres criteris i creences... Els protocols han de tenir present la gran diversitat humana, les situacions vitals i l’edat, si volen ser útils. Si fallessin aquests elements segurament en els millors dels casos molts protocols no arribarien a ser ni una certa aproximació a la realitat.

Valorem en les entitats i serveis de tota mena: l’ull clínic, l’experiència, el sentit comú, la serenitat externa i interna, no anar ràpid per fer la feina ben aviat quan es necessita calma i pau, i valorem un cert nivell de bon humor. Aquestes són eines que han d’acompanyar als protocols i sobretot els seus gestors. Sense aquestes eines anirem esdevenint un ramat i no tant una societat positivament avançada.