POSAR EN LLIBERTAT ALS OPRIMITS quaresma 5
Text fonamental per aquesta Quaresma:
L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
Feia ja una estona que el grup estava callat. Ningú volia començar o potser, donada l’hora, ningú tenia cap idea a dir. Havien llegit el text d’Isaïes, i havien comentat els primers versets, però en arribar al que deia “a posar en llibertat als oprimits” s’havia fet un silenci. Potser no era una repetició de tot el que s’havia dit fins aquells moment?
Jo penso que aquesta frase és un resum de tot el missatge, els pobres, els famolencs, els sense llum i sense esperança... tots aquests són els oprimits, uns per unes causes, altres per altres... però oprimits. Per tant no hi veig res de nou que no haguem dit abans. És més del mateix.
Es van mirant uns als altres. El Jordi, la Montse, la Crist, la Mireia, el Jaume.... en fi els 12, es mirem com interrogant als altres si hi estan d’acord amb el que acaba de dir el Pau, i s’accepta que aquesta frase no aporta novetat. Sabem el que hem de fer, sabem que ens hem de comprometre, sabem que no valen mitges tintes...els temps actuals són els que són, i demanen un pronunciament operatiu i pràctic a favor de la gent, a favor dels pobres, en una paraula, dels oprimits.
Ara és quan tots miren cap al mossèn. Està callat, com passa generalment. Potser ell tingui quelcom a afegir.
Estic pensant que nosaltres ens estem preguntant el que ens cal fer, i no està gens malament. Però la meva ment fa una estona s’ha centrat en el que va pronunciar aquest text d’Isaïes a la sinagoga de Nazaret. Jesús la va citar per explicar la seva identitat, la seva missió i el seu projecte. Jo recordava aquell dia en el que va preguntar als deixebles sobre el que deia la gent que Ell era. Aquí en canvi és Ell el que diu des de dintre seu, el que Ell és, el que Ell aporta, el que Ell vol i espera. “posar en llibertat als oprimits” Bé, us dono unes pistes per reflexionar i pregar fins a la setmana que entrant... unes preguntes...
Tots prenen nota de les preguntes, uns en un quadern, altres al mòbil... i fins la Roser en el tauler.. Aquestes mateixes són les preguntes que l’endemà, es a dir avui, ara, cal que et facis havent ja rebut la pregària virtual.
Ja no és un grup presencial el que ens uneix, sinó virtual. No som 10 o 12, sinó bastants centenars, i les preguntes són:
1.- Em sento sotmès, a contra cor, a alguna opressió ? De quin tipus? Amb quines conseqüències? Com reacciono ?
2.- Què significa en la pràctica que Jesús sigui alliberador de les opressions? Ho he viscut alguna vegada?
3.- Conec gent que viu oprimida? Noms ? Situació? Faig per ells.. ?
4.- Quina postura tinc en l’actual situació de la societat ? En primer lloc postura interior meva, de conviccions En segon lloc què faig ?
5.- Vaig sol o acompanya en aquesta tasca? Soledat o comunitat? Aïllament o xarxa? Alguna conclusió ?
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.