Vés al contingut

Puges les escales fins al quart pis. És una casa que no té ascensor i els graons són alts. Has hagut de parar entre el primer pis i el segon. Però, per fi, has arribat al tercer i, com que no veus cap timbre, truques a la porta amb les mans; diverses vegades. Al cap d’una estona sents que et diuen: “Ja vinc... Qui és?”, “Senyora Enriqueta, sóc el Ferran. Vinc de part del Banc d’aliments”. Sents el soroll de diverses claus que accionen per obrir la porta, i apareix l’Enriqueta. Una dona molt gran, que porta un batí molt vell i mig fet malbé. “Passi, passi...”

Quan surts al carrer notes dintre teu una certa commoció. És un sentiment indefinit, que a poc a poc, com una boira que es va esvaint, es va aclarint fins que es converteix en un pensament. “Una realitat és el pobre concret i una de molt diferent són els pobres com a opció, com a lluita social o subjectes de serveis assistencials.”  

El pobre concret: la persona, la salut, la soledat, els llargs silencis, la tensió de no arribar a fi de mes, la malaltia, veure com viuen els altres en cases confortables, com poden comprar perfums i omplen el cap de setmana amb diverses activitats de descans.

El pobre concret: malalt, vell, aturat, sol, abandonat, sense cap influència... Dones especialment, com la senyora Enriqueta. Amenaçats d’anar a pitjor, oblidats.

El dissabte vas anar a un recés. No podies treure’t del cap el pensament del pobre concret. Tenies clar que el treball social demana acció, investigació, equip, objectius, pressió política, organització i una forta mentalitat nodrida de l’Evangeli i de la doctrina social de l’Església. Tots els companys i companyes del recés són de la mateixa corda. Pregueu junts, discutiu, feu nous plans i, encara que les actuals circumstàncies en gran part van a la contra, sou una gent constructiva i ben organitzada.

Però et preguntes sobre quins pobres concrets coneixes, com es diuen, on viuen, què els passa, com se senten, què esperen de tu. I fas bé de preguntar-t’ho. No podem quedar-nos en els processos socials a llarga distància. Cal fer-los, és evident. Però compte!, que els pobres concrets, quan arribi el somiat canvi poden estar encara més malament o fins és possible que ja hagin mort.

Et dius a tu mateix: “Seguirem amb força i entusiasme treballant pels pobres, i també coneixent i tractant pobres concrets.”

En coneixes? Són amics teus? Se senten bé amb tu? Què et diu Jesús sobre ells?   

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.