Vés al contingut

Aviat farà un any de la conversa que Benet XVI va mantenir amb 5 astronautes que estaven en l’estació espacial internacional. Una conversa interessant que recollia les impressions d’uns homes que des de l’espai obert contemplaven la nostra terra; el bell planeta blau.

Cinc van ser la preguntes que el Sant Pare els va dirigir, totes relacionades amb el que ells estaven experimentant. Els receptors de les preguntes eren tres nord-americans i dos italians. Les respostes comuniquen uns missatges carregats de bellesa, d’esperit global, de valoració científica i de fe.
Entre altres coses deien que des de la plataforma no es veuen les fronteres, el planeta blau és una unitat, flotant, protegida per una atmosfera que és com un lleuger full de paper. La nostra terra és un molt fràgil oasi de l’univers. Des de tan a munt sembla absurd que els humans es barallin, que hi hagi tanta violència, absurda violència. Entenen que en gran part les guerres són degudes per causa del recursos, en especial els energètics. Tota la plataforma viu del gran recurs solar, que la tecnologia ha sabut aplicar amb èxit, i que mostra una capacitat energètica il·limitada que podria donar resposta a les necessitats del planeta. Expliquen que els uneix una notable alegria quan constaten que moltes nacions han col·laborat en la construcció de la plataforma, i que per tan la unió ha de ser un instrument constructiu d’una terra per a tothom. No sempre miren a vall, molts cops miren cap a l¡’univers, i des de aquesta mirada pensen en els nens i joves que en el futur han d’estar oberts a la realitat d’un univers tan notablement ric en possibilitats.
La conversa altres vegades es fixava en situacions humanes. Així un astronauta havia perdut la seva mare mentre ell era a la plataforma espacial. El Sant Pare li feia arribar el seu condol. I ell explicava la importància cabdal dels companys en una situació com la que havia viscut tan lluny de la família. Al final Benet XVI els animava a seguir treballant pel progrés de la ciència i la tècnica i els beneïa en el nom de Déu.
El bell planeta blau, en mig d’un univers increïble. Una terra que ens crida a la justícia, al progrés, al respecte, la compassió i la fraternitat. Sense tenir que pujar a la plataforma, també des de l’interior del cor, podem intuir que una nova societat és possible. El planeta blau, casa per a tots, LLAR D’UNA NOVA HUMANITAT.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.