Mofa sobre Déu

Alguns mitjans de comunicació social a cops i en programes d’humor fan mofa sobre Déu. Segons la manera de ser i les opcions i opinions de vida hi ha qui li agrada; i també tot el contrari. A mi algunes vegades em resulta incòmode, experimento interiorment malestar. No és que no tingui gràcia el que diuen o les imatges que veus; és que Déu, el Déu de Jesús, és molt important per la meva vida i també per la vida i la fe de molta gent. Com no m’agradaria que fessin burla de la mare o el pare, o d’un amic pobre o amb dificultats motores, no ens sentim bé quan es fa broma excessiva de Déu, que per nosaltres és més que un pare, una mare o un amic.

Evidentment hi ha llibertat d’expressió. Tothom pot dir el que pensa i el que sent o opina. Els mitjans de comunicació social han de ser els primers defensors d’aquesta llibertat, perquè ells són els que en tenen un accés privilegiat i professional. Precisament per aquesta responsabilitat han de cercar l’equilibri entre les diverses fidelitats que serveixen: la veritat, el respecte a les diversitat, l’estil de comunicació, la pluralitat i el bon humor.

És per això precisament que els cal saber que quan es tracte de Déu, som molts que ens afecta, i encara que la vivència de fe i les conviccions siguin a cops plurals, ens uneix un respecte, amor i un noble intent de fidelitat en vers Ell.

Entenem que a la nostra societat hi ha molts agnòstics i no creients i que tenen els mateixos drets i obligacions socials que els creients. És possible que per molts d’ells Déu no representa el mateix que pels creients. És normal, doncs, que les possibles mofes i bromes no els afectin tant, ni que n’hi ha qui també els pot sentir incòmode perquè sap el què significa Déu per als creients.

Normalment penses que és millor callar i no dir res. Al cap i a la fi “no soc el millor ni dono sempre vertader testimoni del que crec”, i per tant, val més no fer-ne un problema i mirar en canvi de posar en ordre la pròpia vida.

Sembla, però, per altra banda que es pot ajudar als periodistes i responsables de programes de comunicació informant que en el nostre silenci a cops hi ha una incomoditat pel que creu sincerament que Déu és més que Pare i Mare.