Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 MAL DE CAP

            Tu creus que hauria d’anar al metge? Tinc molt mal de cap.

            Amic meu, no has d’anar a veure el metge, sinó que has de dur una vida més natural i ben ordenada. No pot ser que en un dia hagis de fer tots els papers de l’auca. Al final ni tu mateix saps ja qui ets.

            Fins a tres quarts de vuit ets una mena de somnàmbul  malhumorat, que s’ha alçat molt tard, ha pres un cafè i ha marxat de casa a tota velocitat; quan has entrat a la feina la teva cara, fent un esforç notable, ha canviat d’imatge per representar el paper d’un cap de departament simpàtic, saludant a tothom i tirant amables floretes. Entres al despatx i et transformes en una persona exigent i quadriculada. Sergi, vostè sap molt bé que les carpetes han d’estar ordenades segons el cognom dels clients.

            A l’hora del consell —si haguessis vist la teva imatge— feies la cara d’un doctor en economia. Quan heu anat a dinar, aquella conversa sobre el partit del Barça d’abans d’ahir recordava un grup adolescent on tots en saben massa per donar la raó al contrari; i així podríem continuar descrivint les diferents imatges que has anat mostrant, totes condicionades per l’ambient que et rodejava, pel cansament de fons i per uns humors variables...

            És clar que tens mal de cap.

            Realment saps qui ets? El pare de família? El que va a dormir a prop de la una els dies laborables? El que mai té temps per parlar amb la Clara i el teu fill? O potser ets l’empresari que sembla que escolta però ja sap què cal fer?... I tants altres papers que representes, la veritat sigui dita, de forma acceptable, professionalment parlant.

            (El nostre amic, que té moltes ganes de saber qui és de veritat i qui vol ser, ha fingit un viatge de feina, ha anat a un lloc de recés solitari i ha trobat aquell monjo, tan amic des dels anys de la primera joventut. Començant per l’expressió del temple grec Coneix-te a tu mateix, han arribat a una conclusió: No et fa falta ara un metge sinó la meditació. Viu des de dintre, sigues tu mateix i no facis tants papers.)