Jesús em fascina

Fa una bona estona que xerrem. Ara s’ha fet un silenci entre nosaltres. Jo miro la bellesa del parc “Jacint Verdaguer”; per dintre estic una mica emocionat. Tu em mires i dius molt baixet: “Jesús em fascina”. El silenci s’allarga, fins que comences a parlar.

«Em fascina per la profunditat, la bellesa i la creativitat de les seves paraules. Les Benaurances són genials. Literàriament diria que són un dels escrits ètics i morals més ben expressats de la literatura. Segur que va ser Ell qui les va pronunciar, mirant la gent, en conjunt i cada persona. Segurament algunes/alguns no les devien entendre, però sabien que eren portadores d’un gran missatge. Més enllà de les paraules, el so, el to i la mirada de Jesús, portaven un missatge mai escoltat, nou i ple de vida.

Em fascina Jesús per la paràbola del fill pròdig. Penso i sento que la imatge que dona del Pare és la millor explicació que mai he sentit sobre Déu. Un Pare que escolta atentament, que respecta el que el fill li demana, fins i tot quan es tracta de la mitat de l’herència. El Pare sap que se la rebentarà, sap que tornarà quan no li quedi res; és fill seu i el coneix. L'hi dona, calla, veu com marxa, pateix per ell i per la cara que posa el seu germà, i cada matí surt a mirar l’horitzó fins els límits del camí. I quan torna no el deixa excusar-se, l’abraça i fa un banquet, fins i tot surt a escoltar el germà gran i li parla al cor. Em fascina aquesta imatge de Déu. Només el Fill de Déu podia explicar una cosa com aquesta, i de quina manera!

Em fascina Jesús durant el Sant Sopar: el Pa i el Vi, les paraules, les mirades, la sensibilitat i aquella penetració de futur. Sí, es vol fer present a milions de persones, de totes les edats i races, i en els moments sublims de la vida o en els terminals. Eucaristia en els temples, a les presons, rebuda pels que estan a punt de ser assassinats o els que es prometen amor. Presència silenciosa, discreta, amor dinàmic i pacient. Em fascina Jesús.»

Ara ja calles, bon amic. T’he escoltat molt atentament, el cap baix, i quan et torno a mirar veig en els teus ulls una llàgrima que em diu com arribes a estimar Jesús. Gràcies.