En l’espera de Jesús també cerquem un camí personal i social de felicitat. La plenitud, el goig, l’estimació, la comprensió, la unió... que possiblement hem viscut en determinats moments sempre estan sotmesos al temps i a l’espai. Desitgem una felicitat plena –personal i social–, una terra nova i un món nou.
On cercar aquesta felicitat? Existeix una permanent plenitud, que no sols mantingui el goig, sinó que el faci créixer indefinidament? No pot ser una idea. És més que un sentiment. Ha de tenir rostre, palpitació, amor. Aleshores és quan brolla el desig de Jesucrist. Ell és la felicitat. La meva, la de tots, la universal.
Com entenem aquesta felicitat? No significa un bon descans, una fruïció il·limitada, una gran quantitat de béns i dons. La felicitat que Déu ens ofereix és el sentit de la vida, la força interior, la misericòrdia. En el fons és una relació amb el que és definitiu i absolutament amorós. Déu en nosaltres i nosaltres en Ell: Jesús.
----------------------------------------------------------------------
Tots han anat marxant. Ara tan sols se sent la remor dels troncs que encara cremen a la xemeneia. De la cuina ens arriba el soroll del rentaplats. “En què penses?”, et pregunto. “Penso en els pares, en l’Anna i el Ricard, en el fill que ja està en camí.... i en el que avui hem viscut, un dia feliç, el millor Nadal”.
Com si estiguéssim d’acord, hem sortit al carrer a fer un tomb. L'un al costat de l'altre en silenci, agafats de la mà, vivim uns moments especials, que coronen el dia: la missa del Gall, el ressopó, les hores de cuina, l’arribada, el dinar, els regals, la sobretaula, les nadales i aquella conversa sobre el país... Avui hem tocat una mica la felicitat.
Déu no ve a esguerrar-nos la vida. Al contrari, ve a mostrar-nos el camí de la plenitud i la felicitat, no sols per a nosaltres, sinó per a tothom. Destinats a esdevenir feliços, ens cal aprendre a gaudir de situacions com les d’avui, i lluitar per un món diferent, més fraternal, més solidari, més just. Sense aquesta lluita a contra corrent podríem tancar-nos i gaudir de la buidor d’una soledat, si tu vols, compartida. Però el que es diu felicitat passa per la fraternitat, la llibertat i la igualtat, no per a uns quants sinó per a tots. Jesús deia: Feliços, feliços, feliços...
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.