Cercant i pregant sobre Déu he refusat el déu que explica Pilotí “ sol a soles”, “un ésser únic i idèntic, que no es divideix i sempre és enter; que està a prop de tot, sense cap necessitat de donar-se a res”. També he fugit d’aquell “motor immòbil”, infinitament tot, feliç eternament i totpoderós.... buf, que lluny!!
Déu és Jesús. Sempre havia sentit dir que Jesús era Déu, però em sembla més realista això : “Déu és Jesús”. Semblaria que dir el contrari significa que hom ja sap qui és Déu i aplica aquesta imatge a Jesús. En canvi si dic: Déu és Jesús, entrem per la Porta segura, agafem el Camí de la Veritat i anem entenent el que va dir Ell mateix: “qui m`ha vist a Mi ha vist al Pare”, o el que tant bé va explicar Sant Pau: “imatge visible del Déu invisible”
Jesús és absolutament donat, buidat de si mateix i ple dels altres, és gratuït, estima fins a l’extrem, manté una actitud permanent de servei, pateix, consola, anima, comunica esperança, és present discretament i a cops apassionadament.... Déu és donat, buidat de si mateix en Altre i altres, gratuït, “capaç de sortir d’Ell mateix i estar en l’ànima humana” (Mestre Eckart), compadeix, pateix... reconcilia....és Amor.
Una bona notícia sobre Déu aquesta de Jesús. Evidentment el camí no és la pura especulació mental, més aviat l’actuació segons Ell és i actua, això si, ben acompanyada del silenci i la pregària. Vaja... el que estem convocats en temps d’Advent.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.