Era al tercer primera i la casa no tenia ascensor. La Sra. Conxita ja havia obert la porta i ens esperava amb l’amabilitat de sempre. La saludem i ens porta al menjador. Havia preparat un cafè i unes galetes “Maria”. Aquell pis, aquells mobles, les cortines... ens recordaven temps passats.

La Sra. Conxita viu amb la seva germana gran, que físicament va fent, però mentalment està ja en una mena de núvol. Sort que li dona per riure, tenir bon humor i dormir molt. Avui està enllitada dormint.

CONGELADOR, NEVERA I MICROONES

Quan has arribat a casa no hi havia ningú. Estaves cansat, avorrit i una mica enfadat. Vas a la cuina. Seus al banc de fusta i va pujant la marea: notes que tens ganes de plorar. Et domines i restes un temps en blanc.

Quan obres els ulls et fixes en els aparells que hi ha a la teva cuina, particularment la nevera amb el congelador i el microones. És en aquest moment que et ve la inspiració com una amable energia i llum.

  UN SOL MÓN

(Aquesta és la meditació que ens ha enviat la Mònica 03)

Soc a la cel·la. Ja fa estona que és de nit. Sobre la taula tinc un mapa de tot el món. Al costat, la Bíblia i el Santcrist que sempre m’ha acompanyat des del temps de la meva conversió. Estic serena, en pau profunda; atenta al moviment interior i a Aquell que sé que m’estima i al que jo vull seguir estimant amb tot el cor, tota l’ànima i totes les forces.

 DESITJA DÉU QUE L’ESTIMEM?

Com cada dissabte al matí, l’Ernest i la Núria es troben al “bar Jònic” per comentar alguns problemes de termodinàmica. Evidentment, a més dels problemes tracten d’altres coses. I avui l’Ernest, a propòsit d’un llibre que està llegint, li pregunta a la Núria: Tu creus que Déu desitja que l’estimem?

            Silenci. Com és que passem de la termodinàmica a la termo-teologia? Quan ella obre els ulls i veu com la mira, esclata a riure i diu: Jo què sé? Potser que li preguntis a Ell...? Però tu què en penses?

L’àvia Conxa, com cada any el dia de Nadal, seia ben a prop del foc a terra i gaudia sobretot de l’alegria i el soroll dels més menuts. Havia acabat la tradició del tió i tot eren crits sobre els petits regals que havien sortit d’aquell vell tronc.

 LA PROPOSTA DE JESÚS

            Aquests són dies de moltes propostes. Quina és la proposta de Jesús? Segur que pot ser polivalent. No tots som iguals ni vivim en unes mateixes circumstàncies. Imaginem, doncs, una proposta concreta, per si ajuda.

SI VIUS ANGOIXAT/DA: tensions, maldecaps, soledat, aïllament, dolor, abandonament, crisi... Aleshores la proposta de Jesús és “veniu a mi tots els que esteu afeixugats i cansats que us faré reposar, perquè soc mans i humil de cor”.

Dius “estic cansat, em sento cansat de mi mateix”.

No deu ser que estàs massa centrat en tu? Si mires els teus pensaments i les teves sensacions d’aquesta darrera hora, podria ser que quasi tot hagi sigut: jo, jo? Jo... amb mi, contra mi, què deu pensar de mi i altres formulacions semblants, totes al voltant del teu jo?

Si us plau, obre la finestra. Mira. Contempla el conjunt del parc, els arbres, les fulles, la gent que passa, els nens que tornen de l’escola. Mira.

Tens dubtes? Jo també... i molts, per cert!!

Ens referim a dubtes sobre els dogmes, les creences i fins i tot moltes expressions litúrgiques i fets d’església.

Qui diu que no té cap dubte, que ho té tot clar, potser ha rebut el que en diuen “ciència infusa”, o segurament podem dubtar de la seva afirmació. Què amaga, conscientment o inconscient? Sense dubtes no hi hauria teologia, ni recerca del sentit de moltes paraules de l’Escriptura, ni discerniment espiritual per cercar el que Déu vol de nosaltres.