Quan sortíem de la classe em vas invitar a una cervesa. La veritat és que em va caure molt bé; i anàrem a aquell bar menut de la cantonada. M’encanta el lloc, sobretot perquè tenen cerveses ”Can Dalmases”, artesanes, cert, però bones de debò.
Mentre rèiem i bevíem, la cadena que sempre porto al coll em va sortir i vas mirar la creueta que em va regalar el meu padrí de confirmació. Em mires, i em dius: Tu ets creient? Sí, et dic, mentre segur que em poso una mica vermell.
Què dius? Ets creient...? Doncs jo també ho soc.