Més enllà de conviccions i dubtes la major part de la gent  pensa que el nombre d’avortaments que avui es donen al nostre país és una desgràcia. Una desgràcia social, una desgràcia pels pares biològics, una desgràcia per molts sanitaris com a  professionals de la salut, una desgràcia sobre tot pels que en diem “nasciturus”, es a dir un ésser humà, una meravella de la natura en camí de plenitud.

Poden els escàndols de corrupció afavorir la dictadura?.

A mida que es van coneixent les dimensions de la corrupció política i econòmica hi ha qui pensa que un bon cop de timó dictatorial ajudaria a acabar amb aquesta mena de delictes socials. I també aniran sortint els extremistes de sempre que en un ambient de desastre es poden aprofitar per fomentar les idees totalitàries.

Recomanem aquests dies rellegir el que va dir el Concili Vaticà II sobre la llibertat religiosa, també dintre de l’Església, o el que es pot llegir en l’Encíclica de Pau VI Eclessiam Suam sobre el mateix tema.

Carta oberta a un prevere que ataca el seu bisbe emprant pseudònims

Qui amaga el seu nom sota un nom falç i viola la justa fidelitat al seu bisbe -parlant clar i català- és un fill pròdig. Com és possible que un prevere ataqui al seu bisbe emprant un pseudònim? No va rebre d’ell el ministeri? No li va prometre obediència? No va manifestar en públic la seva comunió amb el seu pastor i els seus successors?.

Hi ha gent que ens demana que preguem per ells. A cops també sentim la necessitat de pregar per altres, sense que ens ho hagin demanat.

Què volem significar amb aquesta expressió ?. No sap Déu prou bé el que tots plegats necessitem?.

Anem per passos.

1.- A aquestes altures ningú pensarà que Déu condiciona el seu ajut a que li demanem, doncs Ell sap més bé que ningú el que ens manca i com fer-ho per que ens arribi el seu suport i gràcia.

Un dia del passat Agost sota un porxo d’una casa de pagès la directora d’una important  ONG ens feia a un grup de companys una confidència personal. Acabats els estudis va treballar a una empresa que li pagava per la banda alta “un sou indecent”, va dir amb tota naturalitat. Tenia diners, més dels que volia, i també una buidor interior en el seu cor. Va decidir cercar un altra forma de treballar i va opositar a l’ONG de la que ara és directora.

“Indecent” sempre es diu de temes relacionats amb la conducta sexual. Resulta una mica nou que s’apliqui a un tema econòmic.

La Maria viu al carrer. És una dona de mitjana edat. Sempre neta, portant el sac de dormir i una motxilla. No beu, no fuma, no te parella, és molt amable i coneix a la perfecció tot el que cal fer per  esmorzar, dinar, sopar, comunicar-se per correu electrònic...etc. S’ha recorregut Barcelona de dalt a baix infinites vegades.