Pecadors o malalts? En tot aquest enrenou dels delictes sexuals a menors s’ha escoltat poc la veu dels psiquiatres i de la medicina en general.

S’ha parlat molt, i amb raó, sobre justícia i condemna. S’ha criticat abastament que quan es tracte de clergues una part de la  jerarquia hagi volgut tapar-ho. Dura crítica, per cert; ni que a cops per la distància temporal i cultural, una mica fora de context.

 

 

            “La reconciliació és un concepte prepolític i una realitat prepolítica, i precisament per això. és de suma importància per a la tasca de la mateixa política”. Aquestes són Paraules de Benet XVI en el discurs del passat Nadal del 21 de Desembre.

             Pel que sembla van acabar la seva “feina” cap a les quatre de la matinada. El cos del nostre Lluís Espinal, torturat durant varies hores, i amb 17 bales al cos, va ser llençat a les escombraries. Les oligarquies militars podien ja restar tranquil·les havien fet callar per sempre - creien - una veu clara que denunciava els seus crims.

 

            Les grans finances mundials escapen de fet al control democràtic. Si en altres segles dominava l’absolutisme real, per la gràcia de Déu, avui la dictadura pertany al món financer i economicista, per la gràcia del benefici excedent.. A nivell internacional el que hi ha són pactes i convenis, però no un còdex de lleis que tots han de complir. Això explica l’existència dels paradisos fiscals, els fons internacionals d’inversió que poden fins i tot fer trontollar una economia estatal, els proteccionismes...etc.

            Podem anar creixent sense límits? Molts cops sembla que si l’economia, el nivell de vida i de serveis no creixen sense parar ja anem malament. Quasi ningú recorda el que fa molts anys va dir el Club de Roma: Creixement 0.
 

            En alguns titulars i comentaris de diaris que parlen sobre els terribles fets d’Haití ha sortit el nom de Déu. “Dormia Déu en el moment del terratrèmol?.. On era Déu mentre tanta gent moria? ..És propi d’un Pare Bondadós consentir una realitat tan terrible?”

 

Increïble comunicació

Al començament de la crisi els paradisos fiscals eren una de les bèsties negres que calia combatre. Poc a poc, però, s’ha anat fent un especulatiu silenci. Ara sembla que els paradisos fiscals pràcticament han desaparegut de les primeres planes. És que potser han fet examen de consciència?

Qui pot tenir interès realment perquè ja no se’n parli i es deixin en pau als paradisos fiscals?

El diumenge 13 de Desembre l’arquebisbe de Tarragona va publicar a La Vanguardia un article titular ¿No se puede hacer algo más?. Em va impactar el que deia, em va impactar com ho deia i sobre tot el que mostrava de la seva personalitat.