“Indigneu-vos” és el títol del llibre que avui s’està venent a tot el món, adreçat a la gent jove. Aquells que en el segle XX varen lluitar contra els fascismes, els totalitarismes, les dictadures i opressions avui constaten que el jovent actual ha perdut en part la capacitat d’indignació en front de tanta explotació i misèria provocada. Les víctimes de sistemes carregats d’injustícia clamen per la indignació del joves.

Quan contemplem la natura en silenci i densitat afectiva li comuniquem un plus de vida. Ella viu segons identitats en una immensa gama meravellosa de ritmes. La nostra contemplació li afegeix la vibració humana i la referència a Aquell que va iniciar el camí de la natura a partir tan sols de la seva lliure decisió de comunicar l’amor.

 

            Molts cops tots hem sentit aquesta queixa: ja veus, vas a l’església i només hi trobes gent gran. On són els joves, on els nens i les generacions entre 30 i 60 anys?

            Imagineu que no ho hagués gent gran a les esglésies? Potser seria un mal testimoni per a la resta de població. Hi hauria gent que diria: com és que els avis i les avies ja no van a l’església; què els hi ha passat?

         Cercant i pregant sobre Déu he refusat el déu que explica Pilotí “ sol a soles”, “un ésser únic i idèntic, que no es divideix i sempre és enter; que està a prop de tot, sense cap necessitat de donar-se a res”. També he fugit d’aquell “motor immòbil”, infinitament tot, feliç eternament i totpoderós.... buf, que lluny!!

            Proposo un exercici de ciutadania. Resulta fàcil de fer i el resultat possiblement serà sorprenent.  L’esdeveniment és la celebració de la consagració com a Basílica del temple de la Sagrada Família. Es pot tornar a veure en les gravacions fetes, i en l’homilia del Sant Pare, íntegra, que consta a CatalunyaReligió.cat o en alguns diaris com La Vanguardia del dia següent, 8 de Novembre.

            Potser ja està bé de parlar tant de l’educació com un mitjà per reconstruir el teixit econòmic, en comptes de centrar l’educació per a la formació humana, intel·lectual, afectiva i social de cara a la plenitud de les persones i de les relacions humanes. Evidentment que l’educació té importància de cara a l’economia; però la seva finalitat no és bastir-la de tècnics i operaris que l’ajudin a ser més productiva i que augmentin els beneficis excedents. Aquí hi ha una perversió de les grans finalitats educatives de la infància i l’adolescència especialment.

 

            Cap al migdia de la vida, entre les 11 del matí i les quatre de la tarda del procés vital, acostuma a donar-se la segona conversió. No és un fet universal, és freqüent i sorprenent. No és d’ara, ja fa segles que se’n parla i sembla que avui torna a estar a la primera plana de l’espiritualitat.

Ha saltat a totes les grans agències mundials d'informació. Sembla impossible. És cert. Un "Jumbo" amb 240 nens ha caigut al mar i no hi ha supervivents. Com és possible una desgràcia d'aquesta dimensió?

No és el pitjor. Als 10 minuts hi ha un altre accident semblant. 240 nens que viatjaven en un "Airbus" han mort en un accident lamentable davant les costes de Sud-Àfrica.