Alguns mitjans de comunicació social a cops i en programes d’humor fan mofa sobre Déu. Segons la manera de ser i les opcions i opinions de vida hi ha qui li agrada; i també tot el contrari. A mi algunes vegades em resulta incòmode, experimento interiorment  malestar. No és que no tingui gràcia el que diuen o les imatges que veus; és que Déu, el Déu de Jesús, és molt important per la meva vida i també per la vida i la fe de molta gent.

 

 

            La societat civil ha de reaccionar amb contundència en front de les retallades que es volen fer a les associacions, fundacions i centres laborals i educatius de discapacitats. És una immoralitat, una vergonya i un notable desencert que es vulguin aplicar les estisores en un teixit tan sensible i important per a la nostra societat.

                  Aviat farà un any de la conversa que Benet XVI va mantenir amb 5 astronautes que estaven en l’estació espacial internacional. Una conversa interessant que recollia les impressions d’uns homes que des de l’espai obert contemplaven la nostra terra; el bell planeta blau.

            Avui es fomenta un cert catastrofisme. La gent comença a tenir por del què pot passar. Hi ha telediaris en els que un tant per cent important comuniquen sobre lo malament que anem.
 

 

            Diuen: tot va molt malament, Estem en una dura crisi que va per molt llarg. Encara hi haurà molt més atur. Hem estat a punt d’una absoluta recessió. Ara ja som en recessió. El que hem viscut trigarà molts anys a tornar, si torna. Cal fer retallades generals. La sanitat pública estava per sobre de les nostres possibilitats. Hem gastat massa i hem estalviat poc. Si us plau, tothom quiet, i no fem aventures que només poden empitjorar la situació.....etc. Així més o menys cada dia, en els diaris, en molts telediaris, notícies, converses, i discursos polítics ...

            La publicitat que recentment ha aparegut sobre les vocacions sacerdotals ens ha deixat un regust agradolç. Des de la visió positiva el fet d’obrir a la societat a un millor coneixement del servei espiritual i religiós dels preveres és un bon intent. Comunicar que la vida del prevere en el servei que fa a les comunitats i a l’evangelització, pot ser un camí de felicitat i plenitud, és encertat.