Ulls oberts al que està passant, no sols per captar les calamitats i desastres que produeix el pervers sistema del lucre, sinó també per captar els signes dels temps, els signes positius.

N’hi ha forces de positius  que cal que passin de la vista a la ment, de la ment al cori del cor a l’acció solidària i en xarxa.

 

 

Indefinible, no té masses raons ni explicacions, es viu, se sent en forma de set espiritual. Moltes onades de la vida s’estavellen en aquesta roca, i obren un camí desconegut. Desitgem Déu de mil maneres. Ara meditem tan sols sobre tres: per desenganys, per pròpia felicitat i per alteritat.

“Si us plau, quan vingui aquella senyora gran,que quasi no hi veu, no li cobri les receptes, després m’ho diu, i les hi pagaré jo. Ja és molt gran, i no pot menjar els darrers dies del mes.“
En una farmàcia de barri.

“Avui digues a la teva mare que vindràs a dinar a casa, et convidem perquè celebrem una petita festa “ (La dona mirant aquell nen sap que ahir no va menjar i cada dia el veu més prim).
En una escola de barri.

“Hem anat al tros i hem collit patates i uns tomàquets, ja veurà que són bons. Enguany hi ha bona collita i ens en sobre”.
En una escala de barri.

         Visc a Barcelona, carrer Balmes; sí una mica més a munt de la Diagonal. És un apartament petit: cuina – menjador – sala, una habitació, bany i una menuda terrassa amb quatre testos de geranis. M’hi trobo bé. Els veïns del sobreàtic són una parella anglesa, que quasi ni es noten. Estic a lloguer. Com que encara tinc feina, puc sobreviure. Si un dia s’acaba el treball possiblement ho hauré de deixar, i anar a casa dels pares. Ells ho saben i hi estan d’acord. M’he acostumat a viure al dia; demà, oh demà! ja veurem.

Estem vivint uns moments polítics i socials carregats de molta intensitat. En la major part de converses tots els “camins porten a Roma” Entenent Roma ara i aquí pel nostre país, o la nostra nació, o el nostre estat i la unió europea. Es barreja emotivitat, sentiments a dojo, indignació i grans interrogants. Són temps, però, de discerniment, de valoració i de cercar clarividència en el pensament i en la consciència personal, i no diguem en el diàleg sincer i obert..