Sempre que parlem de la seva filla, la Paquita ens diu: “Ella és bona, la dolenta és la beguda”. Es nota que ho sent, que no ho diu per quedar bé. Al contrari. No nega el dolor i fins la por que viu quan la seva filla arriba a casa beguda, però ella sap que la seva filla és una persona bona. No és ella la que crida, la que algunes vegades l’ha pegada, la que és capaç de tirar els plats per terra... És la beguda.

La idolatria dominant actualment es diu “EL MÀXIM BENEFICI”. Aquest ídol és polifacètic: es manifesta en estat sòlid, líquid i vaporós. És molt expert a no donar la cara directament i intenta —i generalment ho aconsegueix— fer-se adorar per intermediaris ben pagats. Actualment “EL MÀXIM BENEFICI” es mou al més alt nivell i el seu culte s’ha estès de manera global als cinc continents, encara que el seus grans temples se situen en quatre o cinc estats o federacions.

Impressiona tanta gent que s’entrega als altres en mig d’una societat centrada en els beneficis, l’èxit, certes supremacies intel·lectuals, polítiques d’imatge...

Ells i elles, en canvi, treballen, actuen i lluiten a favor dels dèbils, dels descartats, dels sense llar, dels malalts i de tanta gent que viu sense cura i sense una mà que ajudi o defensi els seus drets.

Periodistes, sanitaris, sindicalistes, treballadores, lluitadors dels drets humans. Joves, adults, dones, homes, de tots els països, classes socials, temperaments i possibilitats. Impressiona.

L’ermita de l’Arola va ser el lloc escollit per a la nostra conversa. Mentre hi anàvem, parlàvem de tot i fèiem comentaris breus sobre aquella visió bella i vigorosa de les valls del Montseny. Asseguts ja sota l’arc de pedra, el silenci es va anar imposant, va anar envaint el nostre esperit fins al punt serè i joiós de quan tastes el valor d’uns instants acompanyats de la plena amistat. Estant així comença la conversa.

Em deies: No puc entendre què és la fe. (silenci) M’ho podries explicar?

Els amics li deien Troxi. Ningú sabia d’on venia aquest nom, però el fet és que li esqueia. La Troxi era molt estimada per molta gent, era com una mena de tro amb molt de soroll i de simpatia. La Troxi va morir a l’hospital. Tot va ser molt ràpid. Una tragèdia per a la família, per a molta gent i fins per als seus alumnes. Va deixar una carta de comiat, de la qual copiem un fragment. És un document llarg, propi de la seva manera de ser. Veureu qui era la Troxi per dintre, el cor i la fe.

“Avi, explica’m una història del teu avi, aquell que era metge.”

(L’avi i el seu net eren al costat de la llar de foc un vespre de gener, que feia molt de fred, tot esperant que els fills tornessin de comprar, com feien cada dissabte.)

El meu avi era de Ripoll. Ja t’he explicat que va estudiar de metge a Barcelona i després d’uns quants anys va retornar a Ripoll com a metge de la vila. D’això ja fa molts anys, era al segle passat.

Sí, amic, tot ha sigut molt senzill. En res semblant a la conversió de Sant Pau, que fa pocs dies ens explicaren a la trobada del catecumenat.  Senzill, fàcil, emotiu i planer. Ets el primer a qui ho vull explicar.

«Amic, aquesta tarda he acabat els dos dies de recés i tinc moltes ganes de comunicar-t’ho. Començant pel més extern: el lloc és fantàstic; des de la finestra del petit apartament que la Maria em va deixar veig el Pedraforca que emergeix com un gegant endormiscat sobre un matalàs de boscos i cobert de roca. Silenci absolut. La primera nit vaig dormir 8 hores sense parar i en repòs total.

(continuació de les pregàries anteriors)

“Amic, he estat pensant molt en el que em vas dir, que a Jesús el puc trobar a la meva vida. No em vull enganyar ni viure en una mena de bombolla creada per mi mateix. Em manca una base sòlida per arribar a creure i a sentir que Jesús, una persona admirable, sàvia, bona de debò, avui, en ple segle 21, és a la meva vida. De vegades penso si és un conte de fades.”

“Estic llegint el llibre que em vas recomanar. M’aclareix, m’agrada, i a pesar de tot em sona a defensa, a demostració, segurament per respondre a altres que dubten de l’existència de Jesús o que pensen que la seva història cal entendre-la al peu de la lletra... Saps, el llibre no és polèmic, però segur que quan es va escriure despertà polèmica. No sé situar-lo. Em falta quelcom. Diguem-ho tu, si us plau, amb tota claredat, què en penses.”