L'amic es va llevar de bon matí
i anava cercant el seu amat i trobà
gent que anava pel camí i demanà
si havien vist el seu amat.
Li van respondre preguntant a
quina hora el seu amat s'havia
absentat dels seus ulls mentals.
L'amic respongué i va dir:
–Tan aviat com vaig haver vist
el meu amat en els meus
pensaments, mai més no fou absent
dels meus ulls corporals, atès que
totes les coses visibles
em representen el meu amat.
(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 40.)