PARAULES DE PASQUA. 4ª: “SENYOR MEU I DÉU MEU!”

(Joan 20, 28)

Avui es parla molt del procés. Una paraula que pot significar moltes coses. El procés personal de Tomàs va culminar amb aquestes paraules: Senyor meu i Déu meu! No les va pronunciar com a resultat d’un càlcul mental ni d’una conclusió lògica, ni menys  encara mogut pel testimoni dels seus companys.

Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els digué: “Pau a vosaltres”. (Lluc 24, 36)

         Estaven neguitosos, carregats de dubtes i de por. Quan Jesús es presenta en les experiències de Pasqua, la seva salutació és “Pau a vosaltres”. També ara ens comunica la seva pau, joiosa i serena. Vol enfortir-nos, ajudar-nos en el camí de la confiança.

Nota introductòria: Aquest recés està especialment pensat per a tots els que no poden anar a celebrar la Setmana Santa en comunitat, sinó que per raons diverses resten a casa: estudis, treball, cura de persones grans o d’infants, baixada d’ànims, manca de comunitat, etc. Si també ajuda altres persones, n’estarem contents.

Preguntaren a l'amic si volia

vendre el seu desig. I ell respongué

que l'havia venut per

tants diners que es podia comprar

tot el món.

(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 280.)

Meditació

(D'una carta figurada de Maria Magdalena a Josep d'Arimatea)

Preguntaren al foll per quins

senyals era conegut el seu amat.

Respongué i va dir que per

misericòrdia, per pietat i perquè

la seva voluntat resta essencialment

sense cap canvi. 

(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 161.)

Meditació

         Sobre Jesús es va crear una gran expectativa. Un dia, en mig de la multitud, uns entesos de les lleis li van demanar que fes un gran senyal en el cel, un fet clar i immens que mostrés que Ell era l’esperat, l’alliberador definitiu, la veritat absoluta.

Digues, foll, qui sap més

d’amor, aquell que en té plaer

o aquell que en té sofrences

i tristeses?

Respongué, i va dir que

l’un sense les altres no pot tenir

coneixement d’amor.

(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 179.)

Meditació

Fins a la porta del quiròfan us han deixat que l’acompanyéssiu. Tenia els ulls oberts i somreia. Com l’estimàveu! Era tan vostre! Havíeu patit tant des del dia que li van detectar el mal!

1.- La persona condemnada en judici per robatori, estafa o corrupció que potser no ha de retornar el diner a les persones o entitats estafades o en el seu cas a la mateixa societat?

2.- La persona o entitat que ha mentit o calumniat, si es demostra l’engany, no ha de rectificar clarament i reconèixer i reparar el mal fet?

3.-  Els comentaris de mitjans en contra de persones o entitats encara no condemnades ponen crear una opinió pública en contra? i si són absoltes, com retornar el mal fet?

El cor de l’amic pujà a les altures

de l’amat a fi que no fos privat

d’estimar en l’abisme d’aquest món,

i quan arribà a l’amat el contemplà

amb dolçor i plaer.

I l’amat el baixà a aquest món

perquè el contemplés

amb tribulacions i defallences.

(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 56.)

MEDITACIÓ