Una de les experiències més importants de la vida és sentir i creure que Déu sempre ens estima i accepta

ADÉU 2017

1.- Has cercat un lloc com més tranquil millor. Intentes asserenar-te. I el primer que fas és donar gràcies a Déu per tot el que has viscut i sentit durant els 12 mesos del 2017. Hi ha hagut de tot, sens dubte, però Ell ha estat amb tu, molt a prop i amb amor.

2.- Estàs a punt de tancar un any. I et preguntes quines han sigut les alegries més notables viscudes en el 2017 (alegries personals, familiars, socials, artístiques, polítiques, eclesials... el millor llibre, la millor pel·lícula, sèrie... el viatge, l’excursió, fet impensable, etc.)

MEDITACIÓ DE NADAL

Amb motiu del Nadal copiem el text de la contemplació que va proposar Sant Ignasi en els Exercicis Espirituals, que consta en el llibre del mateixos exercicis. El text és l’original castellà escrit en el segle XVI. Al final del text hi ha unes ajudes per fer contemplació.

            Impossible dormir. Per molt tancades que tinc les finestres, aquesta nit és impossible dormir. Sota de casa hi ha una gentada que crida i els cotxes ja fa molta estona que van amunt i avall tocant el clàxon. I mira que estic cansada. No he parat en tot el dia i porto una son acumulada... Però és impossible descansar en la nit que el gran equip del més important esport del món universal fa poques hores que ha guanyat la lliga. És aclamat amb bogeria.

            “Consoleu, consoleu el meu poble. Parleu amorosament...“ Isaïes

(Advent 1)

         Es va fent fosc. Tot és al seu lloc, però sembla que el paisatge es va difuminant, va perdent els colors i va entrant en ombra. Aquesta situació afecta el pelegrí, que experimenta com una enorme foscor va envaint el seu cor. Moltes imatges passen per la seva ment: naufragis, terrorisme, morts de fam, revoltes sagnants i, especialment, la misèria de la major part de la humanitat. Des del més profund del cor exclama: “Que no ho veus, Déu meu, el que està passant? Com és que calles?”

Vivim en molta dispersió: vida personal i vida política, vida familiar i vida laboral, vida religiosa i gnosticisme pràctic, nacionals i estrangers... Hi ha certes connexions, evidentment, però massa vegades actuem de forma desconnectada entre els dos elements. A casa som molt seriosos i a la feina simpàtics, resem i no ens importa gaire l’Església, som amables amb alguns i durs amb els altres. De fet, tenim diverses caretes segons el qui, el com i el què. Una excessiva dispersió mostra egocentrisme, inseguretat i dependència excessiva de les situacions externes.

         Dius que vau demanar una cervesa artesanal? Mai n'havia sentit el nom, però pel que m’expliques la cervesa “Can Dalmases” és una passada de bona. I com va anar la conversa?

         Doncs en aquell moment la conversa va entrar en el tema religiós. El Marcel estava carregat de dubtes. Es nota que és un home de formació tècnica i, per moltes voltes que doni al tema de la resurrecció de Jesús, cada cop que llegeix, reflexiona i consulta, troba noves preguntes i menys respostes. 

         Tres quarts de set de la tarda. Quan arriba el metro, l’andana està absolutament plena. Surt gent i ara entrem en onada. Cadascú mira de situar-se i tenir a prop on agafar-se.

         Una mica situat, veig com el 80% de la gent mira el mòbil. A mi m’agradaria mirar la gent sense molestar ningú. Atenció discreta i també... atenció a l’interior, com diria Teresa d’Àvila. Em pregunto: “I Tu, Senyor, que miraves i mires tantes persones... Com miraries i mires ara aquesta gentada? Que potser vols que els meus ulls siguin com el teu humil sagrament?”