És com una mena d’èxtasi el que vius en aquests moments. Ulls closos, insensibles al cos, la ment quasi en blanc i aquesta imaginació de les masses humanes. Multituds en els grans mercats. Multituds en els estadis esportius. Multituds a les manifestacions, en els grans magatzems, a les sortides dels espectacles. Gent, gent, gent arreu.

MIRADA A BETÀNIA DE CAMÍ CAP A JERUSALEM

1.- Ja fa dies que veig a Jesús preocupat. Dissimula, no hi ha dubte. Però darrerament ha parlat de la destrucció de Jerusalem i ha expressat altres coses una mica misterioses, que presagien mals que semblen a prop. Per molt messies que sigui és un home, i segurament es deu sentir una mica deprimit. Voldria mostrar-li quant l’estimem, i que a mi em va alliberar del desastre de la meva vida... Oh, aquell aroma de nard, que tant estimo, sí... SÍ, és només per a Ell, passi el que passi.

Feia molta estona que tenia el ulls fixats en el santcrist entre les seves mans. Havia anat repassant les ferides, el cos destrossat i aquella mirada cap amunt com si esperés una resposta del Pare. Era una religiosa contemplativa que des de feia dies es preguntava de què ens salva Jesucrist. Sentia una forta objecció interior contra el que diuen sobre la mort de Jesús: que a la creu ens va salvar. Però de què i com?

            Aquest va ser el procés de la seva meditació.

            La naturalesa humana tendeix a la felicitat. Totes les persones, per una mena d'instint essencial, cerquen la felicitat. La bona salut, l’amor rebut i donat, la creativitat, gaudir de la natura, la plenitud de relacions, l’art, el coneixement i la saviesa, la serenitat i la pau... LA FELICITAT.

Per poder contemplar el nostre món, cal abstreure’s dels temes personals i serenament anar movent els ulls sobre els cinc continents.

Milions de persones de totes les edats i condicions, uns naixent, altres morint, uns farts de menjar, altres malnodrits i passant fam, uns en guerra i altres en pau, uns sans i altres malalts, uns rics i altres empobrits... Uns i altres... tots humans.

            Un sol món ple de fronteres.

            DIES DE CARNAVAL I A PROP EL DIMECRES DE CENDRA.

En pocs dies, quins canvis!

Carnaval: tapar-se la cara i amagar la nostra persona i la nostra vida. Ho sabem fer no sols per Carnaval, sinó també en altres ambients de tota mena per tal que ens tinguin i ens valorin pel que no som. Disfresses de la personalitat real. Una societat que es disfressa per amagar les seves injustícies, discriminacions i abusos.

            Quan mires, quan ets mirat, sempre hi ha una certa notícia. Pots comunicar o rebre comunicació en forma d'idees, dubtes, sorpresa, curiositat, inquietud... Els ulls parlen el seu llenguatge. Des de la possibilitat de retornar la mirada fins a la de tancar els ulls, hi ha una quasi infinita gamma de possibilitats de tota mena.

 

            Hi ha mirada interior? És possible? De fet es dona?

 

 EXPECTACIÓ

Hi ha molta expectació. Millor dit, hi ha moltes expectacions. Unes, curtes, de pocs dies. Altres, a mig termini. I altres, a llarg termini. Molta gent es pregunta: Què passarà? Com acabarà? Podrem sostenir el sistema de pensions? S’anuncia una nova gran crisi? Qui acabarà guanyant...? No es pot negar que en el nostre temps hi ha molta expectació.

ABSÈNCIA I BUIDOR

            Assolir una certa quietud personal, almenys durant un breu temps diari, és una bona teràpia i pot obrir una finestra a l’aire net de l’espiritualitat.

            El Pep, mentre anem caminant Rambla amunt, em diu: “Des de fa unes setmanes, havent dinat miro de fer un buidament de tot: idees, angoixes, sentiments i pors. Algunes vegades fins dormo una mica. M’ajuda molt, aquesta estona de res de res.”

            A aquella hora el metro va més que ple. Al meu costat hi ha una noia d’uns 30 anys que no para de plorar de forma dissimulada. Quan baixem a Diagonal li pregunto: Et trobe bé? I em diu: No, no em trobo bé. Acaben d’acomiadar-me de la feina. S'asseu al banc de l’andana, i jo, al seu costat. Silenci. Em mira i em diu: M’ha cridat el cap de servei al seu despatx, i de seguida he vist quines eren les seves intencions. (silenci) A mida que anava venint cap a mi, jo anava reculant, fins que he sortit quasi corrent.