SEMPRE HI ETS, NO MARXES I M’ESTIMES

Mires el rellotge per enèsima vegada i et sembla que va massa a poc a poc. L’avió va absolutament ple de gent i experimentes una mena de buidament avorrit i monòton, això sí, molt ben acompanyat pel soroll estàndard del vol. Tornes a mirar per la finestra i t'adones que estem deixant l’oceà i entrant al continent. Mig adormit, t’arriba la pregunta: “Què passaria si tinguéssim un accident i fos el final de la meva vida?”

 DONAR UN PLUS DE VIDA A LA NATURA

Quan contemplem la natura en silenci i densitat afectiva, li comuniquem un plus de vida. Ella viu, segons identitats, en una immensa gama meravellosa de ritmes. La nostra contemplació li afegeix la vibració humana i la posa en relació amb Aquell que va iniciar el camí de la natura a partir tan sols de la seva lliure decisió de comunicar l’amor.

  AIGUA, FOC I VENT

L’acció de l’Esperit amb freqüència es compara amb natura, com aigua, foc i vent.

Aigua

L’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. (Joan 4,12)

PIERRE I MARGUERITE-MARIE TEILHARD DE CHARDIN

(PREGANT AMB PIERRE TEILHARD DE CHARDIN 5)

“Oh, Marguerite-Marie, germana meva, mentre que jo, entregat a les forces positives de l’Univers, recorria els continent i els mars, apassionadament ocupat a contemplar el naixement de tots els matisos de la Terra, tu, immòbil, estirada en el teu llit, transformaves silenciosament en llum, en el més profund de tu mateixa, les ombres més fosques del Món. Digue'm, des del Creador, qui dels dos ha tingut la millor part?”

EN EL SOSTRE DEL MÓN

(PREGANT AMB PIERRE TEILHARD DE CHARDIN 4)

“El sol comença a il·luminar, allà baix, la franja extrema del primer Orient. Una vegada més, sota el mantell inquiet de la seva resplendor, es va desvetllant la superfície viva de la terra. Sobre la meva patena, Déu meu, hi posaria la collita tan esperada d’aquest nou esforç. Vessaria sobre el meu calze la saba de tots els fruits que avui maduraran. El meu calze i la meva patena són les profunditats d’una ànima completament oberta...“ (La Messe sur le Monde, 1923)

(PREGANT AMB PIERRE TEILHARD DE CHARDIN 3)

“Jo vull, Senyor, que, per abraçar-te millor, la meva consciència es faci tan gran com els cels, la terra i els pobles; tan profunda com el passat, el desert i l’oceà; tan subtil com els àtoms de la matèria i els pensaments del cor humà.” (Le Milieu mystique, 1917)

1.- “Jo vull que, per abraçar-te millor, ...”

(PREGANT AMB PIERRE TEILHARD DE CHARDIN 2)

Durant la temporada de Pasqua podem pregar a partir d’algunes oracions de Pierre Teilhard, aquell jesuïta científic que tant va estimar l’univers, la natura i Nostre Senyor.

“Jo t’estimo, Jesús, per la Multitud que es recolza en Tu i que percep, amb tots els altres sers, el murmuri, l’oració i el plor, quan s’estreny en Tu.” (Le Milieu mystique. Escrit en el front de guerra el 1916.)

  PREGANT AMB PIERRE TEILHARD DE CHARDIN 1

Durant la temporada de Pasqua podem pregar a partir d’algunes oracions de Pierre Teilhard, aquell jesuïta científic que tant va estimar l’univers, la natura i Nostre Senyor.

DE LA CASA BUIDA AL SEPULCRE BUIT I EL COR PLE

1.- Que buida que està la casa des que tu vas marxar. Miri on miri tot em recorda la teva presència, la teva veu, les mirades i aquella complicitat de la nostra vida. Armaris, llibres, el sofà... com si d'aquí a una estona hagués de sentir el soroll de les teves claus i aquell hola tan peculiar de la teva veu. Ja fa temps que vas marxar, però és com si fes només un moment.

DIJOUS, DIVENDRES I DISSABTE SANTS

Tant si seràs a casa, com si aniràs a descansar o de viatge... on siguis, segurament voldries meditar personalment una estona durant els tres dies de la passió, dijous, divendres i dissabte sants... Doncs bé, per si t’ajuda, enviem tres meditacions, una per a cada dia. En comunió de xarxa espiritual.

El sentit de la Setmana Santa: